Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Sant Ramon


La creació el 1940 del municipi de Sant Ramon posa fi, administrativament parlant, al recelós veïnatge entre els municipis de la Manresana i Portell. Es mantenen dues esglésies, dos cementiris i dos patrons, però amb el temps es confonen i es dilueix la rivalitat, com quan era tradició de treballar el dia que el veí celebrava una festivitat i a l'inrevés.
Pel foraster desconeixedor de la història del municipi, el protagonisme el pren el Santuari de Sant Ramon Nonat, l'"Escorial de la Segarra". Diu la llegenda que, havent mort Ramon Nonat, les disputes per les restes es resolgueren carregant el cos als lloms d'una mula vella que decidiria, allà on caigués, el lloc de l'enterrament. En arribar a l'ermita de Sant Nicolau de la Manresana, l'exhausta mula donà tres voltes sobre si mateixa i caigué morta. De la veracitat o no d'aquesta història el que sí en queda és aquest complex catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Superada la sorpresa visual del santuari, Sant Ramon s'estira a banda i banda de la carretera N-141f donant una sensació de nucli urbà de grandària rellevant. En qualsevol dels carrers secundaris s'albiren els camps de secà que l'envolten, però un passeig pel carrer major permet gaudir de la vida diària dels seus habitants. El petit comerç obre les portes mentre se succeeixen les converses entre clients i venedors que fa temps que es coneixen. D'aquests, alguns s'estranyaran de veure algú de fora, d'altres, en canvi, seguiran capficats en la feina que han de fer.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Alta-ribaSant Ramon
2 min   1,7 km   1
31/III/2010 a 12:42   CCC

Alta-riba


En l'època de la reconquesta, quan calia marcar la frontera entre cristians i moriscos, la construcció d'una torre cilíndrica defensiva al cim del tossal, enmig de la plana que acompanya la riera de Malacara, portà als primers pobladors a establir-se a Alta-riba. És el moment d'esplendor del castell de Sant Miquel i també del llinatge que porta el nom d'aquest poble. El castell passarà per diverses mans fins que l'adquirirà el monestir de Santes Creus, propietari fins a la desamortització.
Actualment l'estat de conservació del castell no és el més desitjable, malgrat que s'ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. No obstant això, una associació d'amics local en promou la seva restauració. Davallant pels primers carrers nascuts arran del castell es comencen a descobrir la quantitat notable i amagada de tresors que el cartell informatiu del poble anuncia i que sorprèn donada la grandària del nucli urbà. En destaca, per exemple, el forn de pa antic, sota el local social.
El passeig acaba a l'església de Sant Jordi, de les primeres en venerar aquest sant. Retocada durant el segle XVIII, manté trets característics del romànic. Les escales que porten a l'esglesiola la mantenen cofoia i les seves dimensions li donen aquesta bellesa estranya que susciten les obres petites, en comparació amb les grans esglésies del mateix període. No eren tants habitants, no necessitaven pas més.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: GàverAlta-riba
19 min   ? km   5

← Fotografia original:
31/III/2010 a 12:40   C

Les dues primeres fotografies de l'entrada corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Alta-riba no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera LV-1005, entre els quilòmetres onze i dotze, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà. No obstant això, és fàcil trobat cartells informatius dels diferents edificis remarcables dins del poble, a més d'un cartell general explicatiu especialment indicat per turistes i forasters desprevinguts.

Gàver


Els primers raigs d'aigua emergeixen a la font de Gàver per donar a llum al riu Sió. Ho fan amagats al cantó sud de la carretera LV-1005, en un espai recentment adequat per fer-hi parada i gaudir de l'escena una estona.
A l'altra banda, el nucli urbà de Gàver es presenta, abans d'arribar-hi, amb una església tant moderna com curiosa. En comparació amb la resta del patrimoni similar que l'envolta és força nova, però l'empremta de la segona meitat del segle XX li dóna una nostàlgia que l'envelleix prematurament. Sorprèn de Gàver que l'església es trobi a peu de carretera i no a dalt del turó. De fet, n'hi ha un altra, la primera i originària. Forma part del nucli urbà primitiu que dóna constància documentada de l'origen de Gàver, però la construcció allunyada de tot un seguit de cases al segle XVIII l'arracona. L'aparició de la nova església, abans esmentada, li acaba manllevant el seu protagonisme i li fa perdre el seu caràcter parroquial.
No és estrany doncs que, donat el context històric, el repartiment de la seva població sigui disseminat. No obstant això, esdevé actualment un exemple d'evolució urbanística força singular a la zona.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: EstaràsGàver
4 min   1,2 km   2
31/III/2010 a les 12:21   CC