Bellcaire d'Urgell


Venint de Balaguer, el primer poble que travessa la carretera C-53 és Bellcaire d'Urgell. Fruit d'ajuntar les paraules bell i caire, en el sentit de "bella obra", el topònim amaga una realitat que ha viscut aquest indret durant els més de nou-cents anys que la història li reconeix.
Des de la reconquesta cristiana l'any 1091, els comtes d'Urgell intentaren moltes vegades repoblar, sense gaire èxit, aquesta part del territori. Bellcaire d'Urgell era aleshores un lloc erm, amb el clima exigent de ponent i lloc de pas de sequeres, guerres i bandolers. La propietat del poble passà de mans del monestir de les Avellanes al de Poblet, però ni amb la benedicció divina es lliuraren d'una plaga de llagosta al segle XVII. Llavors decidiren fer una romeria al santuari de la Mare de Déu de les Sogues, i degué funcionar perquè es convertí una tradició que perdurà molts anys.
L'arribada del canal d'Urgell canvià el destí del poble per sempre. L'aigua arribà a una terra històricament seca i portà l'estabilitat demogràfica tants anys anhelada. Bellcaire d'Urgell evolucionà els següents cent anys el que no féu els vuit-cents anys anteriors, especialment pel que fa els equipaments i els serveis que avui en dia es consideren bàsics. La mecanització del camp agità l'ombra d'una nova despoblació, però l'esperit cooperatiu del poble salvà aquest èxode i mantingué la població sempre per sobre del miler d'habitants, arribant a ser gairebé 1.800 en el seu màxim esplendor.
I així és com Bellcaire d'Urgell arriba al segle XXI. Ben comunicat i equipat, però en un segon pla que ja li està bé. Els bellcairencs són uns supervivents de la terra que els ha vist passar durant tantes generacions. Tenen les seves històries, senzilles, de les quals viu la gent gran. Són aquelles que es conten a cau d'orella als infants, com la de l'avi Valentines i Colomines, que sempre portà el vestit típic de l'Urgell fins el dia de la seva mort, fugint de les noves modes que imperaven a principis del segle XX.
Mentrestant, a Bellcaire d'Urgell, el temps passa inexorablement acompanyat d'un paisatge verd, viu, que mai haguessin pogut imaginar els bellcairencs abans de l'arribada del canal.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 16: Carretera i manta a la C-53
Etapa: CollbatóBellcaire d'Urgell
1 h i 3 min   93,1 km   1
25/III/2010 a les 11:00   CC

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada