
La boira dóna una treva en arribar a la vila d'Aitona, cap d'un municipi que pot rebre aigua de totes bandes gràcies a les nombroses sèquies que es troben repartides per tot l'extens terme municipal.
El topònim, d'origen aràbic, en el sentit de Azitona "oliva", dóna bona mostra del caràcter agrari del terme. Un altre símbol el podeu trobar en el gall del seu escut, que prové de la llegenda popular que diu que tots els galls del poble van posar-se a cantar al mateix temps per alertar els veïns d'un atac imminent dels àrabs. Gràcies a aquest cant conjunt la població va poder salvar-se.
Detalls del Viatge

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada