El dia més trist

El passat 17 de febrer de 2014, a quarts de quatre de la tarda, una placa de gel, en un revolt tancat i obac, es convertí en una maleïda protagonista. Poc abans d'arribar a la Molina, venint de Toses, els pneumàtics relliscaren per un tram de glaç, portant el cotxe d'una banda a l'altra fins precipitar-lo barranc avall.
Afortunadament, l'absència de trànsit en aquell moment i l'estructura del vehicle han evitat que s'hagi de lamentar cap desgràcia. Només el vehicle, amb els danys soferts per aquest accident, ha sigut declarat sinistre total. És la millor de les notícies en aquestes circumstàncies.

Com queda el Viatge per Catalunya?

S'ha fet difícil escriure al blog per parlar del que ha passat. La història i el significat que aquest automòbil ha adquirit al llarg dels anys transcendeixen la pròpia màquina espatllada. És per això que el projecte ha restat inactiu durant aquestes darreres setmanes tant al blog com a les xarxes socials.
A partir d'ara, s'obre un interrogant. El projecte plantejava el repte mecànic del cotxe per recórrer tot el país, però no la possibilitat que un accident fes inviable la seva reparació. Per altra banda, la dimensió que ha adquirit el projecte va més enllà de l'aparició del cotxe en una foto amb un cartell. De vegades, és el propi lloc fotografiat, anònim i insòlit, el que resulta més atractiu d'aquest viatge.
És per això que, de moment, s'està reinventant el Viatge per Catalunya.
La feina que amaga cada foto i la resposta que els seguidors feu, clicant o comentant, en cada publicació, dia rere dia, és un gran estímul i un motiu d'agraïment que, des d'aquí, cal reconèixer. És una entrada que no hauria volgut escriure mai però que calia que llegíssiu. Suposo que volia compartir-ho amb vosaltres per, d'alguna manera, fer-vos partícips del futur que espera al Viatge per Catalunya.