Des del recer d'un turó, a la riba dreta del riu Llobregós, Talteüll —o Tartaüll com en diuen allà— manté l'estructura medieval que presumiblement en forjà el seu origen. L'accés des d'un branc de la carretera entre Massoteres i Biosca és discret. Tot un seguit de revolts porten a les primeres cases i van destapant algunes de les edificacions més rellevants del poble. El dipòsit d'aigua despista en un primer moment abans de descobrir l'església de Sant Pere. Situada a la plaça major, aquesta edificació parroquial sorprèn al visitant a cada pas que fa per apropar-s'hi més. El seu estil arquitectònic és el romànic llombard que comparteix, per exemple, amb Sant Climent de Taüll.
Al punt més alt del nucli urbà se situa el castell, també conegut com la Torre dels Moros. Una torre cilíndrica d'uns cinc metres permet fer-se una idea de com devia ser al principi la fortalesa. De tornada als carrers de Talteüll una petita placa, díficil de veure a primer cop d'ull, desvetlla un personatge escassament esmentat en els llibres d'història. Un dels soldats que participà en el setge de Baler, coneguts com els últims de Filipines, va néixer aquí, i un petit tros de marbre el recorda.
Detalls del Viatge
Talteüll no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera C-451, entre els quilòmetres vint-i-quatre i vint-i-cinc, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà.