Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Talteüll


Des del recer d'un turó, a la riba dreta del riu Llobregós, Talteüll —o Tartaüll com en diuen allà— manté l'estructura medieval que presumiblement en forjà el seu origen. L'accés des d'un branc de la carretera entre Massoteres i Biosca és discret. Tot un seguit de revolts porten a les primeres cases i van destapant algunes de les edificacions més rellevants del poble. El dipòsit d'aigua despista en un primer moment abans de descobrir l'església de Sant Pere. Situada a la plaça major, aquesta edificació parroquial sorprèn al visitant a cada pas que fa per apropar-s'hi més. El seu estil arquitectònic és el romànic llombard que comparteix, per exemple, amb Sant Climent de Taüll.

Al punt més alt del nucli urbà se situa el castell, també conegut com la Torre dels Moros. Una torre cilíndrica d'uns cinc metres permet fer-se una idea de com devia ser al principi la fortalesa. De tornada als carrers de Talteüll una petita placa, díficil de veure a primer cop d'ull, desvetlla un personatge escassament esmentat en els llibres d'història. Un dels soldats que participà en el setge de Baler, coneguts com els últims de Filipines, va néixer aquí, i un petit tros de marbre el recorda.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: LloberolaTalteüll
26 min   6,8 km   4
31/III/2010 a 14:28   C

Talteüll no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera C-451, entre els quilòmetres vint-i-quatre i vint-i-cinc, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà.

Lloberola


Fem-ho a l'inrevés. Dos camins per descobrir Lloberola un cop arribats al cim del turó on s'assenta el nucli urbà. El primer camí segueix recte, al nord, i porta a un desori de cases probablement ben avingudes, donada la heterogeneïtat amb la que foren construïdes. No esperen cap visitant, llevat del que s'ha equivocat i no ha girat a la dreta. Aquest gir a l'sud-est és el segon camí. Porta a una espècie de plaça que esdevé un mirador de la comarca. Mirant al sud les muntanyes evoquen la transició al Solsonès. Queda amagat als ulls el cementiri vell. En girar la vista, l'església barroca de Sant Miquel, malgrat l'aparença ferma, queda en un segon pla en contemplar el que queda del castell que l'acompanya. Fent quatre passes a l'interior, la presència de la torre de guaita queda afeblida en veure-la pel darrera: la cara nord, en runes, desvetlla el seu interior. La torre inexpugnable queda despullada i permet imaginar les hores passades per soldats, guàrdies, residents de l'època, etcètera. El camí de tornada cap a la carretera C-451 es fa amb la sensació d'haver fet una gran descoberta, ja que des de la mateixa carretera no es veu, cal anar-hi a propòsit. I en els quatre quilòmetres que porten a Lloberola s'estén per què. Aquesta és la imatge de tot el conjunt descrit, la que s'ha deixat pel final i la que hom veu abans d'arribar.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: BioscaLloberola
14 min   6,8 km   4
31/III/2010 a 14:02   C

Segons l'hora triada per visitar Lloberola, és possible no creuar-se amb ningú, però un cop arribats a l'església un nombre indeterminat de gossos s'apropen i borden al foraster de manera contínua. S'apropen i borden, però no mosseguen. Trien un objectiu i se'l queden mirant. Posen la banda sonora a un moment de silenci només acompanyat pel vent que bufa des de dalt del turó.

Biosca


En un petit turó, al nord, on acaba la comarca administrativa de la Segarra, s'assenta Biosca. La seva orografia ja assenyala els primers canvis entre l'altiplà predominant del sud i el paisatge prepirinenc. Un cruïlla en forma de rotonda, nus principal de comunicació, en dóna les primeres pistes.
El poble es concentra al quadrant nord de la creu que formen les dues carreteres que es creuen. La rellevància dels dos eixos viaris, juntament amb la predisposició del nucli urbà, fruit de l'aparició del castell i les muralles segles enrere, donen la impressió al forà que no hi ha manera d'accedir-hi. Alguns dels carrers són tan estrets que hom pot posar les mans davant i, movent-les de dins a fora, pot imaginar-se com intenta eixamplar-los fins arribar a la plaça Major.
Coronen el turó les muralles que acompanyen el que queda del Castell de Biosca, fusionades amb el cim. Inhòspites i infranquejables, guardaven la frontera entre cristians i àrabs. Ara guarden el primer cop d'ull a la comarca del Solsonès, però és només una part de la mirada circular que ofereix aquest singular emplaçament.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: ToràBiosca
8 min   5,9 km   1
31/III/2010 a 13:48   CC