Lloberola

Fem-ho a l'inrevés. Dos camins per descobrir Lloberola un cop arribats al cim del turó on s'assenta el nucli urbà. El primer camí segueix recte, al nord, i porta a un desori de cases probablement ben avingudes, donada la heterogeneïtat amb la que foren construïdes. No esperen cap visitant, llevat del que s'ha equivocat i no ha girat a la dreta. Aquest gir a l'sud-est és el segon camí. Porta a una espècie de plaça que esdevé un mirador de la comarca. Mirant al sud les muntanyes evoquen la transició al Solsonès. Queda amagat als ulls el cementiri vell. En girar la vista, l'església barroca de Sant Miquel, malgrat l'aparença ferma, queda en un segon pla en contemplar el que queda del castell que l'acompanya. Fent quatre passes a l'interior, la presència de la torre de guaita queda afeblida en veure-la pel darrera: la cara nord, en runes, desvetlla el seu interior. La torre inexpugnable queda despullada i permet imaginar les hores passades per soldats, guàrdies, residents de l'època, etcètera. El camí de tornada cap a la carretera C-451 es fa amb la sensació d'haver fet una gran descoberta, ja que des de la mateixa carretera no es veu, cal anar-hi a propòsit. I en els quatre quilòmetres que porten a Lloberola s'estén per què. Aquesta és la imatge de tot el conjunt descrit, la que s'ha deixat pel final i la que hom veu abans d'arribar.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Biosca ► Lloberola
14 min   6,8 km   4
31/III/2010 a 14:02   C

Segons l'hora triada per visitar Lloberola, és possible no creuar-se amb ningú, però un cop arribats a l'església un nombre indeterminat de gossos s'apropen i borden al foraster de manera contínua. S'apropen i borden, però no mosseguen. Trien un objectiu i se'l queden mirant. Posen la banda sonora a un moment de silenci només acompanyat pel vent que bufa des de dalt del turó.