Orpí

Un senyor gran, amb el seu bastó, passeja tranquil·lament per un dels marges de la carretera veïnal que ve d'Orpí, el petit poble que dóna nom al conjunt del municipi on pertany.
Una sèrie de cases que disten l'una de l'altra prou espai com per mantenir la seva privacitat acompanyen aquesta carretera veïnal fins arribar al nucli urbà original, citat ja en el segle X, que ha sigut restaurat diverses vegades. Manté, tot i així, una uniformitat tant en les tonalitats de les pedres que construeixen els edificis com en la seva estètica.

Dóna la benvinguda el castell, propietat privada que ofereix allotjament, aparcament i restauració. És un possible escenari de la llegenda del pi de les pinyes d'or, aquella que parla d'un senyor que es feu ric gràcies a les pinyes d'un d'aquests arbres i això el tornà avariciós. Preguntat pel rei en una visita al castell, mentí sobre l'origen de la fortuna. L'engany esdevingué maledicció i el pi morí. Amb la mort de l'arbre l'avarícia i la riquesa es convertí en caritat als més necessitats. Així doncs, la llegenda elimina qualsevol possibilitat de trobar un tresor al castell.
Darrera del castell, el carrer Sant Miquel porta a l'església del mateix nom, que es desdibuixa com a annex l'edifici del seu costat. Només el campanar resta inconfusible a l'origen i motiu d'aquesta construcció. L'església tanca la visita a peu al nucli urbà de l'Orpí poble —no municipi— que dura un parell de minuts. No obstant això, és l'inici per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix la Serra de la Portella des de l'església estant i que converteixen la riera de Carme, al fons, en un fil d'aigua gairebé imperceptible.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 17: Una petjada per l'Anoia
Etapa: Can Bou ► Orpí
10 min   4,3 km   5

← Fotografia original:
25/III/2010 a 16:53   CC

Les fotografies de l'entrada, llevat de la segona, corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més

Can Bou

Una casa amb la data del 1723, probablement l'antiga casa Bou de Puigdendela, assenyala la breu història de l'existència de Can Bou.
La indústria transformà una masia aïllada en un focus industrial, aprofitant la riera de Carme. Aquest focus es troba partit per la carretera BV-2131, que rodeja el nucli urbà pel sud. A la banda de la carretera que no toca el veïnat, dues fàbriques són l'exemple més visible d'aquest desenvolupament, i a la banda que ja forma part del nucli urbà, en queda l'edifici de la Numància, que feia la funció d'assecador de paper.
La Numància, no obstant això, és l'excepció que portaria a pensar erròniament que Can Bou és una colònia industrial. Tot el contrari, en arribar-hi per la carretera BV-2141, el desordre aparent de carrers i cases conviden al foraster a aparcar a l'entrada i seguir a peu, com en altres pobles més antics de la mateixa grandària, per acabar descobrint el passatge del Notari o la plaça Alfons Pons i Riba.
Can Bou ha crescut fins al punt d'ésser la seu de l'ajuntament d'Orpí, però ho ha fet seguint l'ordre que l'orografia li ha marcat. Compartint protagonisme amb la resta d'entitats de població que conformen el municipi, a Can Bou hi té lloc gran part de la festa major, en honor a Sant Miquel, i la matança del porc, cada tercer diumenge de març. Aquesta darrera manifestació festiva és apta per tots els públics, ja que no es mostra el sacrifici de l'animal.

Detalls del Viatge

Veïnat
Ruta 17: Una petjada per l'Anoia
Etapa: Carme ► Can Bou
4 min   1,3 km   4

← Fotografia original:
25/III/2010 a 16:43   CC

Les fotografies de l'entrada corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més