Castells del Sió (primer dia)


El primer dia ruta pels castells del Sió que proposen l'Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra i Camins de Sikarra comença al Centre d'Interpretació dels Castells del Sió dins del castell de Concabella. A partir d'aquí, l'autocar comença el trajecte des del castell de l'Aranyó, seguint pel castell de les Pallargues i el poble de Florejacs, on l'aturada per dinar és necessària i agraïda. La tarda comença amb una visita exhaustiva al castell de les Sitges i conclou al museu de Guissona. La mateixa vila de Guissona ofereix una interessant oferta gastronòmica per sopar. L'allotjament per aquest dia de ruta és a la Collita.

Castell de Concabella

El castell de Concabella és el casal fortificat més gran de la comarca de la Segarra i el punt de partida d'aquesta ruta proposada.
La seva grandària fa que sigui un escenari perfecte per a la celebració de les festes locals però també de concerts i activitats diverses ja que esdevé un centre important no només del propi poble sinó pel municipi dels Plans de Sió, que és on pertany.
A la planta superior del castell s'hi troba el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió, un museu modern que il·lustra de forma molt gràfica la presència dels castells en aquesta zona i l'evolució i usos que han tingut al llarg del temps.


Castell de l'Aranyó


Parlar de l'Aranyó va unit indiscutiblement a Manuel de Pedrolo, escriptor prolífic i autor del Mecanoscrit del segon origen. El castell que l'ha vist néixer s'alça majestuosament respecte a les cases que l'envolten i és un bon exemple de l'evolució dels usos del castell, degut als canvis d'amo i reformes que ha tingut.
La llegenda conta que Jesucrist, amb una disfressa de pelegrí, demanà de passar la nit en un mas a les afores del poble, encara que fos al paller. L'amo s'hi negà i digué que no tenia palla. Davant l'engany i la manca d'hospitalitat, Jesucrist convertí la palla en pedra, i d'aquí vénen els pallers de pedra de la zona, simbolitzats en dues grans roques de sauló de vora quatre metres d’alçada, que encara s'aprecien avui.


Castell de les Pallargues



El castell de les Pallargues és una arquitectònica barreja fruit de les diferents reformes fetes entre els segles XI i XVI que han anat fent cadascun dels propietaris que ha tingut. Malgrat aquest contrast d'estils, manté l'arc ogival de la façana més gran de l'arquitectura civil de Catalunya
Entrar al castell és un viatge en el temps. Tot està endreçat i polit, com si esperessin l'arribada d'un cortesà. La visita, guiada pels actuals propietaris del castell, mostra en cada estança els estris, el mobiliari i molts dels símbols que formaven part de la vida quotidiana de totes les èpoques que ha vist passar el castell, recrea d'una manera fidel com vivien les generacions passades i explica la lògica d'ubicar cada estança en un lloc determinat. Un castell sense masmorra no seria el mateix, i en aquest cas, és la part més inquietant de la visita.


Florejacs


Del castell de Florejacs, construït al segle XI, en surt la llegenda de la Dama de les Flors, que explica la vida d'una jove encisadora que seduïa trobadors i cavallers de l'època i, quan se'n cansava, els feia olorar unes flors emmetzinades que els convertien en flors. Inspirats en aquesta llegenda, en el seu paisatge primaveral i en el nom de Florejacs els veïns organitzen, des de fa anys, la fira de la flor, que se celebra pel mes d'abril. Allà hi podreu trobar mostres d'artesania i tècniques florals, mercat, cercaviles i espectacles i la recreació de la llegenda d'aquesta dama i de les desventures d'algunes de les seves víctimes, i acabareu descobrint el final que li guarda el destí a aquesta senyora de perversos instints.

És una ocasió immillorable per conèixer Florejacs i, de passada, gaudir d'un bon àpat a la Redolta, el primer restaurant del poble, de cuina local i productes de proximitat, en un ambient familiar i rodejats de vistes típicament segarrenques.


Castell de les Sitges


Tal com va escriure Josep Pla als anys 60, el castell de les Sitges és "gran, quadrat, d'impressionant presència, amb escasses obertures, d’una crispació guerrera que no s’ha evaporat amb el pas dels segles, i una majestuosa torre de l’homenatge, bellíssima". L'aparença batalladora li ve, probablement, del paper clau que va tenir el castell en l'època en que els cristians lluitaven contra la Hispània musulmana.
Per dins el visitant pot fer-se una idea de la vida en un castell medieval que combinava una triple funció: com a fortalesa militar, com a residència aristocràtica i, amb el temps, com a nucli administratiu, de justícia i referent d'ordenació de la població de la zona, que es realitzava a la sala noble.
La torre de guaita, amb només 20 metres d'alçada, guanya protagonisme amb la seva ubicació estratègica, pensada per ser vista i veure-hi. En un dia clar es pot divisar a l'horitzó -més enllà dels camps segarrencs i els pobles propers- des de la plana de Lleida fins a Montserrat, passant per les muntanyes dels Pirineus.


Museu de Guissona


A Guissona hi ha una altra àrea que molta gent no coneix: Iesso, la seva ciutat romana.
A través del Museu de Guissona Eduard Camps i del parc arqueològic el visitant descobreix tot un món que durant molts anys restà amagat sota els carrers de la vila. En aquest sentit, les làpides trobades donen testimoni de la importància de Iesso, des dels primers pobladors ibers fins a la caiguda de l'imperi romà, però les restes que van apareixent arran de les diferents excavacions ens parlen d'una ciutat molt ben organitzada, amb carrers ortogonals, una muralla per protegir el nucli urbà i zones dedicades a espais públics o a la necròpolis. Es calcula que Iesso ocupava al voltant d'unes quinze hectàrees, força més que Barcino, que en aquella època rondava les deu. Una prova més de la importància de Iesso aleshores.


Com acabar el dia?


L'aturada a Guissona, després de tot un dia de castells, és el lloc perfecte per fer una petita descoberta prop de la plaça major de la vila: es tracta de Fassina Mercadé, una bodega del segle XIX reinventada com a restaurant, on el sopar es converteix en una experiència "enogastronòmica".

Tancar la jornada amb un tast de vins no és casual, perquè anys enrere la Segarra era principalment terra de vinyes. Dos cellers són els protagonistes per aquesta ocasió: el primer és Analec, que pren el nom del poble de Nalec a l'edat mitjana, i es troba situat a l'anomenada "Segarra històrica". De petita producció i caràcter familiar, el vi agafa el gust i els matisos de la vall del Corb, sota la denominació de Costers del Segre.

El segon el trobem a l'Ametlla de Segarra, fent referència a valls paral·leles que van de llevant a ponent entre la Serra de Forés i Cervera. Comalats ofereix vins qualificats d'ecològics el·laborats de forma tradicional amb tot el raïm procedent de la seva pròpia collita, a 715 m d'alçada.
Podeu rematar el sopar a Fassina Mercadé demanant ratafia, que és de fabricació pròpia, i en són uns grans experts.
Finalment, per passar la nit, res millor que un allotjament rural situat a Vallferosa, quasi al bell mig geogràfic de Catalunya. A la Collita, a més d'un entorn incomparable i unes instal·lacions reformades, teniu la possibilitat de realitzar un seguit d'activitats i excursions que els seus propietaris, amb vint-i-cinc anys d'experiència, estaran encantats de proposar-vos.

7 comentaris:

  1. Hi ha qui diu que Jesucrist, molt venjatiu amb l'avar segarreta, el va empresonar dins els pallers petrificats i, a les nits de Sant Joan, qui apropa l'orella a les pedres, pot escoltar els seus laments. També hi ha una altra versió que convida al canvi de sexe realitzant cert ritual pel solstici al voltant dels pallers, però ho deixarem per una altra ocasió...

    ResponSuprimeix
  2. Totes tres versions de la llegenda dels pallers de pedra a l'Aranyó són prou inquietants, la resposta, per Sant Joan, a l'Aranyó (qui s'atreveixi...)

    ResponSuprimeix
  3. Molt treballat l'article i segur que dona una molt bona idea al visitant del que es trobarà en aquesta primera part de la ruta.

    ResponSuprimeix
  4. Molt interessant la ruta dels castells; impresiona el patrimoni que hi ha a la Segarra, per a molts desconegut. Va ser un plaer compartir els dies de ruta!

    ResponSuprimeix
  5. Una oportunitat i un entorn immillorable per conèixer la comunitat blocaire catalana especialitzada en turisme i viatge, sens dubte.

    ResponSuprimeix
  6. Bon dia! Voldria fer una petita observació, amb ànims de millora pel que fa al rigor de la informació: respecte el castell de les Pallargues, és l'arc ogival de la façana el més gran de l'arquitectura civil de Catalunya, però tot el castell sencer, em sembla que no. Potser algú amb més coneixement de causa ens ho podria aclarir. No obstant, això no treu valor al castell, continua sent un element excel·lent del patrimoni de la Segarra.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  7. Sempre són benvingudes les vostres observacions i ja hem esmenat l'error. Segurament vam anotar incorrectament aquesta dada durant la visita. Totalment d'acord amb la teva darrera frase Carles: la visita al Castell de les Pallargues és visualment molt potent, que li dóna valor al propi castell i al patrimoni segarrenc.

    Una abraçada i gràcies per seguir-nos!

    ResponSuprimeix