Castells del Sió (segon dia)

El segon dia ruta pels castells del Sió que proposen l'Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra i Camins de Sikarra comença a la vila de Sanaüja, fa una aturada a l'Ermita de la Mare de Déu de la Soledat fins arribar a la capital de la Segarra, Cervera, on la pausa per dinar és obligada. Un afegitó a la tarda en la visita a Montfalcó Murallat conclou el segon dia i amb ell, l'experiència turística d'aquestes quaranta-vuit hores intenses.

La vila de Sanaüja

El pont romà -anomenat així tot i que fou construït durant els segles XIV i XV- dóna la benvinguda al nucli urbà del poble de Sanaüja i presenta una part de la Segarra més muntanyosa.
Sanaüja existeix des de l'època ibera i ha conservat bona part de la vila closa medieval centrada a la plaça Major, d'on surten els carrers que arriben als límits de la muralla. Des dalt del turó que domina el poble les restes del castell de Sanaüja, amb el seu magnífic campanar de cadireta amb cinc ulls, vigilen els seus carrers i són testimoni de la vida quotidiana dels seus veïns des del segle XI.
Conta la llegenda que el senyor de Sanaüja, poc després de casar-se, va haver de marxar a la guerra contra el moro. Cada dia la seva esposa pujava al castell per veure si tornava. S'escriviren durant un temps i al cap de nou mesos de partir el senyor nasqué el seu primer fill. Durant l'absència del senyor, el seu germà aprofità per rondar l'esposa. Davant les negatives d'ella agafar l'anell de casada mentre ella dormia i el va enviar junt amb una carta al senyor on deia: "estimo un altre, t'enganyo".

El senyor de Sanaüja tornà al castell i, davant de la incredulitat de la seva esposa, li digué: "demà al matí moriràs, pots confessar-te aquesta nit". La portaren a la capella i li contaren la seva acusació d'adulteri. L'esposa, sola amb la imatge de la verge, pregà dient: "mare meva, vós sabeu la veritat de tot, pel meu fill us prego que vulgueu salvar-me de la mort i que resplendeixi la meva innocència."
L'endemà al matí el senyor manà encendre la foguera i quan el botxí tirà la dona al foc succeí un miracle: les flames es partiren en dos, fent-li pas sense cremar-la. El poble cridà: "Judici de Déu!, Judici de Déu!" i mentrestant el germà del senyor caigué des de la torre més alta del castell, morint en la seva caiguda. L'espòs demanà perdó a la seva esposa, l'abraçà i ella el perdonà. I com se sol dir, foren feliços.

Ermita de la Mare de Déu de la Soledat


Molt propera a Selvanera, enfilant un camí estret i tranquil, apareix aquesta petita ermita on al damunt de la porta s'hi llegeix l'any 1781 -possiblement la data en que fou reformada-.
La dedicació a la Mare de Déu de la Soledat és molt escaient a l'ermita: acompanyada només pels pocs pagesos que treballen la terra dels voltants, és testimoni d'excepció mut d'aquest petit pla que ha viscut anònimament guerres d'altres èpoques i que rep ara visites esporàdiques d'excursionistes que s'hi perden per contemplar-ne el paisatge.


El carreró de les bruixes de Cervera


La capital de la comarca de la Segarra és coneguda entre altres coses pel seu aquelarre que celebra a finals d'agost. El que va començar com una festa de barri impulsada pels joves cerverins per redescobrir el carreró de les Bruixes -originari del segle XIII i del primer recinte emmurallat de la ciutat- s'ha convertit en tot un referent cultural del país on el visitant pot gaudir d'espectacles al carrer, correfocs i tota una sèrie d'activitats relacionades amb la bruixeria, malgrat que Cervera no hi ha cap esment històric d'aquelarres i, de bruixes, al carreró que en porta el nom, no n'hi ha hagut mai, que se sàpiga.
De les propostes gastronòmiques que es troben a la ciutat, a Cal Colom, tot i que tradicionalment s'associa a una pastisseria de renom, especialitzada en torrons artesanals, també disposa de servei de restaurant i és un bon lloc per dinar-hi. El trobareu al carrer Combat.


La vila closa de Montfalcó Murallat

On el riu Sió i la riera de Vergós Guerrejat es troben, a dalt d'un turó, presideix imponent un dels exemples vius més representatius de la vila closa medieval: Montfalcó Murallat.
Envoltat per una muralla sense obertura i a una alçada que el fa gairebé inexpugnable, una dotzena de cases donen testimoni mut de la vida quotidiana que feren els seus habitants mentre hi visqueren. Molt ben organitzat en carrers i plaça major, arribà a tenir fins i tot un forn de pa. No hi faltava de res. Encara avui s'hi pot anar a passejar, tant per dins, on podeu dinar, com per fora, on les vistes de la Segarra són magnífiques. Una imatge, aquesta de la Segarra, perfecta per acabar aquesta ruta de dos dies tan intensos com reveladors.