La ruta que proposen l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la revista Descobrir Catalunya es compon de cinc aturades que es reparteixen entre tres municipis: Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. Partint de la desembocadura del riu Besòs, el trajecte en Segway porta a visitar el el Pont del Petroli, molt a prop de la Fàbrica d'Anís del Mono i segueix pel Parc de Can Solei i Ca l'Arnús per acabar finalment a la caleta de Montgat. Amb el Segway es pot fer en només un matí i permet gaudir de cadascuna de les aturades sense haver de mirar el rellotge.
La desembocadura del riu Besòs
Si fa quaranta anys algú hagués predit als habitants propers a la desembocadura del Besòs que aquell riu brut i contaminat, al qual donaven l'esquena, es convertiria en un hàbitat indicat per a la preservació de la flora i la fauna local i que renaixeria per a propis i estranys, molt probablement l'haguessin pres per un boig, per un il·lús, per un utòpic, o fins i tot per totes tres coses alhora.
A cinc minuts en Segway de l'estació de rodalia de Sant Adrià del Besòs, el canvi experimentat al discret delta del riu Besòs és remarcable. La conscienciació mediambiental real per recuperar el poc espai deixat pel l'incessant creixement urbanístic ha portat a aquesta zona, per una banda, a ser un espai verd rellevant dins l'àrea metropolitana i, per l'altra, a oferir al visitant unes platges d'aigües cristal·lines insòlitament poc concorregudes. Els tamarius romanen immòbils mentre les aus els sobrevolen per dalt i, arran de terra, els passejants despistats que sortegen les cadenes que delimiten l'àrea protegida.
El Pont del Petroli
De la sorra estant de les platges de Badalona sorgeix el pont del petroli, un moll de construït per l'antiga companyia CAMPSA que arriba fins a 200 metres i escaig dins del mar. Inicialment utilitzat per servir als vaixells cisterna per tal que poguessin descarregar els seus productes petrolífers, l'estructura s'ha acabat convertint en un passeig insòlit on no cal posar els peus a l'aigua. Pas a pas, la platja s'incorpora a un paisatge digne d'una fotografia panoràmica, i esdevé un espectacle visual únic en el aquest tram del litoral metropolità.
La singularitat de l'emplaçament no només serveix per a l'oci dels veïns, doncs s'ha aprofitat com a base per a una estació meteorològica que recull dades tan característiques com la velocitat del vent, la temperatura, la humitat i les precipitacions. Però, a més, submergida, una estació oceanogràfica mesura la qualitat de l'aigua de la mar i els corrents i les onades.
La Fàbrica d'Anís del Mono
Hi ha marques comercials que, amb els anys, romanen a la memòria col·lectiva, independentment de les tendències del mercat o les xifres de negocis. Esmentar l'Anís del Mono és posar a la ment de moltes persones aquell complement ideal per al cafè o aquell glop extremadament dolç que alegra el paladar.
Des de l'origen del nom i la imatge corporativa fins al viatge en el temps que suposa entrar en algunes estances que s'han mantingut intactes, l'olor de matafaluga acompanya tota la visita. És com un afegit característic de la marca, que s'encomana tant als consumidors habituals com a abstemis d'aquest licor digestiu que, malgrat tot, en reconeixeran sempre la seva aroma.
El Parc de Can Solei i Ca l'Arnús
Un espai verd únic a la ciutat de Badalona, de més de 10 hectàrees, constitueix un dels pulmons més importants de l'àrea metropolitana. Situat al barri de Casagemes, el parc de Can Solei i Ca l'Arnús és el fruit de l'atzar i l'esperit de conservació dels diferents propietaris que ha tingut. L'antiga finca agrícola fou dividida al segle XIX en vendre'n una part Evarist Arnús. No és fins l'any 2008 que es torna a unir per convertir-se en un sol parc municipal. En la unió s'ha pretès mantenir el paisatge tal i com les classes adinerades el gaudien al segles XIX i XX, especialment la família Arnús.
La preservació mediambiental no és queda només en això. S'ha aprofitat l'espai també per posar en valor l'interessant patrimoni cultural i arquitectònic com, per exemple, la torre del rellotge de 1883, entre altres edificacions singulars. També els amants i novells en la disciplina botànica tenen un itinerari força ben organitzat dins del parc, amb uns panells informatius molt complets per no perdre detall.
La caleta de Montgat
Tal com les arrels d'un arbre centenari emergeixen del terra, les roques que formen la caleta i el turó de Montgat donen relleu a aquesta petita zona verge del litoral. És l'única cala natural que ha sobreviscut a les diferents generacions que han urbanitzat al llarg del temps l'àrea metropolitana.
El paisatge es compon de tres elements que es poden contemplar només girant la mirada durant 360 graus: el primer, la pròpia cala, on el mar mediterrani es presenta d'una manera especial. Ho saben els surfistes, que tenen a la seva llista aquest indrets per encarar les onades que la marea porti.
Mirant-s'ho des d'uns metres enllà, el turó. Malgrat que fou el primer foradat per fer-hi passar el tren, és un testimoni d'excepció de la vida història des de fa milers d'anys. Amb una alçada de poc més de 40 metres sobre el nivell del mar, la seva diversitat geològica combina amb les restes documentades d'assentaments humans pertanyents a l'època del neolític. Curiosament, també és el punt de partida del Centre Excursionista de Catalunya, entitat de rellevància històrica dins del panorama català.
Finalment, la platja de Montgat, acompanyada de casetes d'una altra època, del vell poble. En una d'elles, el singular bar Baños Virgen del Carmen, que sense fer gaire soroll a la xarxa, és una gran excusa per anar a la platja i fer-hi un mos. Generositat en la ració i desori (en el bon sentit, és clar) entre plats, taules i comensals, tal com devia ser dècades enrere, i que es manté avui en dia.
Una cloenda de la ruta, en clau gastronòmica, molt recomanable.
Dels més de 400 municipis visitats, al blog trobareu
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada