De vegades, ja sigui per la ubicació o per la història, hi ha llocs que resten en un anonimat sense reivindicacions. No obstant això, per aquells que descobreixen aquests llocs, l'encant es manté perenne a la memòria.
Un dels exemples més vius és Montfalcó Murallat. Alçat en un turó que guaita com el riu Sió i la riera de Vergós conflueixen, el poble esdevé un testimoni excepcional d'allò que fou una vila closa medieval temps ençà.
Les muralles que envolten aquest petit nucli urbà han mantingut estoicament batalles de totes les èpoques, complint la funció per la qual foren construïdes. Fins i tot, avui en dia, costaria accedir a l'interior d'aquestes parets que, amb els segles, es confonen amb les roques del turó. Per sort s'ha adequat l'entrada per rebre els curiosos que volen veure que s'hi amaga a l'interior.
Els carrers són tan robusts com l'exterior. Entre tanta roca, dotze cases formen aquest conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. La plaça major és l'espai més ample i permet, per un instant, imaginar com fou la vida dels primers pobladors a resguard dels enemics. Resseguint camins empedrats i gats, és possible encara veure les restes del que fou el forn de pa del poble.
La passejada per dins és intensa però breu. A fora espera l'altre espectacle que ofereix Montfalcó Murallat: una vista de 360 graus de la plana segarrenca acompanyada de les muntanyes que la delimiten. Un emplaçament magnífic per contemplar aquesta comarca de pas, fent una pausa, gaudint mirada a mirada, entre les diferents tonalitats de colors verds i marrons que pinten el paisatge.
Detalls del Viatge
Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Les Oluges ► Montfalcó Murallat
16 min 3 km 5
31/III/2010 a les 12:02 CCC+
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Les Oluges ► Montfalcó Murallat
16 min 3 km 5
31/III/2010 a les 12:02 CCC+
La senyora de la fotografia seu en un banc que hi ha abans d'entrar al nucli urbà. Ha agafat l'hora en què la muralla no li fa ombra i es cobreix la cara amb la mà. Així pot resguardar-se lleugerament del Sol i del vent que li deu anar a la cara. Somriu i sembla que digui alguna cosa, potser es refereix als excursionistes que tot just acaben de passar i queden fora de la fotografia.
Sense saber a qui es dirigeix, sense saber si viu allà o ha vingut de visita, l'educació porta a correspondre a la salutació inicial, al comiat i a una fotografia d'amagat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada