Passat remot i passat llunyà competeixen per fer-se un lloc al capdamunt del nucli urbà d'Ivorra. Per una banda, la Torre del Moro, l'últim record present del que fou el castell del poble originari. Per l'altra, l'església de Sant Cugat, del segle XVIII. Aquesta darrera és una mica més alta, com si en l'alçada volgués imposar-se en aquest duel patrimonial.
Sorprèn d'Ivorra la seva sonoritat èuscara en el topònim, enmig de la Segarra, i és possible que el seu origen provingui d'allà. Més habitual, en consonància amb la comarca, és la presència d'una xarxa de molins que s'acumulen en una distància que pràcticament arriba al quilòmetre. Es confonen entre els camps i les modestes edificacions industrials farineres pels quals foren construïts. Són una opció molt interessant per descobrir a la riera que voreja l'oest del poble.
Ja dins del nucli urbà, el dibuix enrevessat amb el qual les cases formen els carrers creen un senzill laberint que acaba portant a l'Ajuntament i les construccions esmentades al principi. El que sembla l'escultura en pedra d'un vailet ajagut en un banc decorat per algunes plantes convida al visitant a fer una pausa en aquest breu passeig per Ivorra.
Detalls del Viatge
Poble 
7 min 
4,5 km
3
31/III/2010 a 13:26
Dels més de 400 municipis visitats, al blog trobareu
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada