Alcover

25 de gener de 2010 a les 14:12 | Valoració: CC

No ho veus clar? Clica aquí per veure una altra fotografia

Sobre el municipi
Població: 4.962 habitants (2008)
Superfície: 46,23 km²
Entitats de població: 9

Detalls del viatge
9. Gràcies Ramon
Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 16,7 km
Temps transcorregut: 54 min
Danys del vehicle: Un cop lleu amb pèrdua de pintura sota el para-xocs posterior del vehicle.

M'agradaria parlar de les virtuts d'aquest municipi però en aquesta ocasió la història d'aquesta foto és d'aquestes que cal contar en aquest blog.
Jo anava tranquil·lament per la TV-7041 venint de Mont-ral. És una carretera local força embolicada i la clau per arribar al Alcover és seguir allò que se suposa és la via principal i no aventurar-se a agafar cap desviació. Passat el pub-restaurant Els Anglesos es troba el cartell del municipi i tot seguit un descampat. S'hi pot accedir a través d'un estret pas sobre aquests típics petits canals paral·lels a la carretera que fan circular l'aigua de pluja (penso).
Amb la confiança de la ruta que estava portant, i en absència de trànsit, m'atreveixo a entrar-hi de cul.
Gran error.
Només encarar el cotxe noto que perd l'equilibri i sento un fort cop que ve del darrera. Poso la primera però les rodes de davant fan aquell soroll de girar a gran velocitat sobre el no res. Tinc el cotxe immobilitzat.
Surto a fora, analitzo la situació i realitzo les operacions següents:
Primer, intento debades moure i corregir físicament la posició del vehicle.
Segon, agafo el mòbil i em disposo a trucar però no puc perquè no tinc saldo. Recarrego el mòbil telefònicament i quan truco a l'asseguradora s'acaba llavors la bateria (coneixeu la llei de Murphy oi?)
Tercer, abandono el vehicle i em dirigeixo al restaurant que he esmentat abans. Entro i em trobo una xiqueta força maca carregada amb tot de bosses d'escombraries, cadascuna per un contenidor diferent. Li explico la situació i em respon:
-Doncs mira, no pateixis, que jo ara baixo al poble i aviso la grua i en un quart d'hora estem aquí.
Només volia fer una trucada, però la xiqueta, directa cap al seu cotxe, agafa i marxa. Torno a l'escena i m'encenc una cigarreta mentre contemplo l'estampa. Tinc la càmera dins però no hi penso, i és per això que no hi ha reportatge gràfic (de fet, la fotografia que veieu és d'una altra entrada al nucli urbà).
No passen ni cinc minuts quan arriba un 4x4 que s'atura a l'altra banda de la carretera. En surt un homenot que fa honor al cotxe que porta, ja que ben bé és un 2x2.
-Bon dia, què ha passat?
Li faig un resum i, tot i que no m'entén del tot, es posa mans a la feina i mira la situació del vehicle. Conclou ràpid:
-Cap problema, puja al cotxe, engega, posa la primera i fes com si anessis a sortir.
Dit i fet, engego el motor i de cop noto com una força sobrehumana estabilitza el cotxe i em permet sortir d'aquell parany. Tot seguit, aparco en una altra banda, i amb la voluntat de ser més educat que en el cas de la Floresta, baixo i m'adreço a ell:
-Osti, m'has salvat la vida!
L'homenot, tot rient, resta importància a l'assumpte:
-Hi ha hagut sort que no hagi tocat la part del tub d'escapament, que si no...
Més raó que un sant. Tot agraint-li novament la inestimable ajuda, li pregunto finalment:
-A tot això, com et dius?
-Ramon.
-Doncs gràcies altre cop, Ramon, de veritat que m'has salvat la vida!
I es per això que aquesta ruta porta el seu nom.
Faig una última cosa abans de marxar. Torno al restaurant i em trobo amb un home que té pinta de ser la parella de la xiqueta força maca esmentada abans. El poso al dia de tot plegat i concloc:
-Truca-la i digues-li que no cal que vingui amb la grua.
Espero que m'hagi fet cas.

Entitats de població descartades