La Floresta

8 de gener de 2010 a les 11:10 | Valoració: CC

Clica sobre la fotografia per veure-la ampliada

Sobre el municipi
Població: 199 habitants (2008)
Superfície: 5,44 km²
Entitats de població: 1

Detalls del viatge
4. Temps de neu
Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 12,6 km
Temps transcorregut: 24 min
Danys al vehicle: Un petit cop al

para-xocs del darrera

En un principi, la ruta no havia d'acabar a la Floresta, però les condicions climàtiques, sumades a la inexperiència pròpia en aquestes situacions, em fan desistir.
Després de Juneda tocava fotografiar les Borges Blanques, però just la sortida de la rotonda que m'hi ha de portar és la que encara no han netejat de la neu. D'alguna manera crec que hi he acabat entrant, perquè veig moviment de gent, però és que ara ha començat a nevar.
Descartada la capital de les Garrigues, em dirigeixo a la Floresta per la LV-2012. Nomes entrar a la carretera em creuo amb la màquina llevaneus que tot just acaba de netejar el camí. Condueixo fins arribar al municipi i no veig ningú. Hi ha una entrada just davant del cartell i decideixo parar el cotxe allí. El cartell està cobert de neu i l'he de netejar. Cap problema, em poso davant del cotxe i el resultat és el que veieu.
Fins aquí, tot bé... fins que provo de sortir, el cotxe arranca però no es mou. Les rodes rellisquen sobre la neu! I ara què? Primer de tot, calma, i una cigarreta. Amb el motor aturat, reflexiono mentre espero. Passa un individu amb accent català oriental:
- Perdona, saps posar cadenes?
- No, ho sento, ara me les acabo de comprar -i me les mostra- però no en tinc ni idea.
- Que hi farem -concloc.
I l'individu continua tan tranquil. Al cap d'uns minuts, un senyor d'edat avançada fa acte de presència. Tal com penso, és ben florestí:
- Bon dia -li dic
- Bon dia, què, s'ha quedat encallat el cotxe?
- Es veu que sí.
- Això has de parlar amb l'alcalde, que té un tractor, i te'l traurà en un moment. Viu aquí mateix.
En el moment que diu això, veig el tractor rondant pel poble, però no ens veu i segueix la seva ruta. A tot això l'home amb qui estava parlant segueix per al carretera i torna al cap d'uns minuts amb dues pales.
- Encara bo que t'he trobat! -exclamo.
Però l'home segueix, ara en direcció contrària, i s'endinsa als carrers del poble. I jo pensant que portava les pales per ajudar-me i treure la neu de sota el cotxe.
No em queda més remei que anar a veure l'alcalde. La casa no és ben bé dins del poble i el camí que m'hi porta té més d'un pam de neu. L'entrada és oberta i dues boles de neu que esquivo em donen la benvinguda. Són els dos fills que juguen, mentre la mare els hi diu que parin. Amb la mare és amb qui parlo:
- Bon dia
- Hola, què tal?
- Mira, necessitaria la vostra ajuda, que s'ha quedat el cotxe atrapat i no el puc treure.
- Això parla amb el meu home que ell té el tractor.
Mantenim una conversa força animada amb la dona de l'alcalde, sobretot del temps i de com la neu ha incomunicat els pobles de la vora.
Mentrestant, l'home arriba amb el tractor.
- Cap problema, tens per on agafar el ganxo, no? -em pregunta.
- Sí, sí.
I anem cap al cotxe, ell amb el tractor i jo caminant. Mira el cotxe i el primer que em diu:
- Hem de treure les cadenes.
He omès aquest detall perquè, mentre buscava algú, havia intentat debades col·locar les cadenes. No sé que devia pensar l'alcalde en aquell moment, però superat aquest obstacle, situa el tractor i posa el ganxo. Jo poso el punt mort i...
Es trenca el ganxo. L'home surt despreocupat renegat que el ganxo ja tenia una edat i tard o d'hora es trencaria. En posa un altre i repetim el procediment.
Tira, tira, tira...
- Gira el volant! -em crida. I és que el para-xocs del darrera ha tocat el tractor. No és un dany considerable, tot i que es pot anotar a danys del vehicle.
I finalment, ens en sortim. Des del cotxe estant, aixeco la mà fent el senyal que tot és correcte. I ja tret el ganxo, enfilo el camí al campament base, donant per finalitzada la ruta, ja que he trigat gairebé dues hores i l'horari previst se n'ha anat en orris.
Penso que he marxat molt de sobte, i és per això que li vull agrair, des d'aquest blog, al senyor Jaume Setó, alcalde de la Floresta, la seva ajuda desinteressada i les molèsties que li hagi pogut ocasionar. Quan en propera ruta passi prop del municipi, miraré de saludar-lo novament.