20 de gener de 2010 a les 11:16 | Valoració: CC |
Població: 311 habitants (2008)
Superfície: 9,85 km2
Entitats de població: 1
Detalls del viatge
Ruta 8: Un tast de la plana
Número de fotografies: 2
Distància recorreguda: 7,2 km
Temps transcorregut: 39 min
A hores d'ara, tot i tenir mapes, el GPS amb la seva veu femenina incessant, i tot de senyals, no tinc clar si estic viatjant cap a l'est o cap al sud. Tant és així que sense saber-ho arribo a les Garrigues.
Hom a simple vista, no pot percebre que ha canviat de comarca. El pla s'estén tant com la vista ho permet i les carreteres semblen no tenir fi, però en un petit desnivell s'adverteix la propera parada, a mà esquerra, amb un carril d'espera. Les dades de població de Puiggròs deixen entreveure un poble tranquil, sense gaire gent a la vista. I així és.
Amb la confiança que no entorpiré el trànsit local decideixo aparcar just acabat de passar el cartell. No compto amb que he parat al bell mig del rastre escatològic que han deixat no fa gaire alguns animals, ho noto per la suavitat de l'asfalt només trepitjar-lo.
En fi, tard o d'hora havia de passar. Només queda rascar la sola de la sabata repetidament sobre l'asfalt fins que queda neta a ull nu. Superat l'entrebanc, fotografia i cap al cotxe sense repetir la jugada anterior. De fet, a la fotografia es pot veure una mica del que estic parlant. Podeu pensar que he exagerat i no n'hi ha per tant, però precisament on n'hi havia allí hi era jo per trepitjar-ho, amb les rodes i amb les sabates.
Més fotografies
M'agrada poder retratar la vida diària als pobles, com en aquesta ocasió, en la que es veu un tractor incorporant-se a un dels camins, al costat d'un dipòsit d'aigua. El pla, de fons, amb un cel blau i ras.
Hom a simple vista, no pot percebre que ha canviat de comarca. El pla s'estén tant com la vista ho permet i les carreteres semblen no tenir fi, però en un petit desnivell s'adverteix la propera parada, a mà esquerra, amb un carril d'espera. Les dades de població de Puiggròs deixen entreveure un poble tranquil, sense gaire gent a la vista. I així és.
Amb la confiança que no entorpiré el trànsit local decideixo aparcar just acabat de passar el cartell. No compto amb que he parat al bell mig del rastre escatològic que han deixat no fa gaire alguns animals, ho noto per la suavitat de l'asfalt només trepitjar-lo.
En fi, tard o d'hora havia de passar. Només queda rascar la sola de la sabata repetidament sobre l'asfalt fins que queda neta a ull nu. Superat l'entrebanc, fotografia i cap al cotxe sense repetir la jugada anterior. De fet, a la fotografia es pot veure una mica del que estic parlant. Podeu pensar que he exagerat i no n'hi ha per tant, però precisament on n'hi havia allí hi era jo per trepitjar-ho, amb les rodes i amb les sabates.
Més fotografies
M'agrada poder retratar la vida diària als pobles, com en aquesta ocasió, en la que es veu un tractor incorporant-se a un dels camins, al costat d'un dipòsit d'aigua. El pla, de fons, amb un cel blau i ras.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada