10 de gener de 2010 a les 10:30 | Valoració: CC |
Sobre el municipi - Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades |
Població: 602 habitants (2008)
Superfície: 37,54 km2
Entitats de població: 1
Detalls del viatge
6. El dia de demà
Número de fotografies: 2
Distància recorreguda: 46,6 km
Temps transcorregut: 36 min
Si en la ruta anterior l'opció més segura fou anar cap al nord, on no havia nevat, la temptació d'una nova ruta enfarinada ara, aprenent de l'experiència de la Floresta, és massa forta com per resistir-s'hi. Per tant, enfilant la carretera N-240 en direcció sud-est, s'inicia aquesta nova ruta a Vinaixa, situada a la comarca de les Garrigues, on el rastre de la nevada salta a la vista.
Percebo una sensació estranya en entrar a la desviació que em porta al municipi, prou neta de neu per circular-hi, almenys en un carril. Una munió de persones a l'entrada enraonen, però em trobo massa lluny per entendre què diuen. De sobte, el sistema de refrigeració automàtic del cotxe s'activa i el soroll que fa interromp les seves converses. Tots es giren de cop i callen, mentre jo faig la primera foto del cotxe estant. Mirant l'estampa, em ve al cap aquelles escenes de les pel·lícules medievals on la multitud clama per penjar l'acusat. Entro al municipi amb marxa lenta però constant, el silenci es manté i jo miro al front. No crec que em serveixi la típica salutació cordial entre desconeguts que es fa als pobles, tinc la sensació que aquella bona gent pensa en "què fot aquest home aquí?".
Superat el "cordó de seguretat" travesso el poble cercant un altre cartell d'entrada més tranquil i amb més espai. A la sortida del nucli urbà trobo el cartell, l'espai i el temps necessari.
Percebo una sensació estranya en entrar a la desviació que em porta al municipi, prou neta de neu per circular-hi, almenys en un carril. Una munió de persones a l'entrada enraonen, però em trobo massa lluny per entendre què diuen. De sobte, el sistema de refrigeració automàtic del cotxe s'activa i el soroll que fa interromp les seves converses. Tots es giren de cop i callen, mentre jo faig la primera foto del cotxe estant. Mirant l'estampa, em ve al cap aquelles escenes de les pel·lícules medievals on la multitud clama per penjar l'acusat. Entro al municipi amb marxa lenta però constant, el silenci es manté i jo miro al front. No crec que em serveixi la típica salutació cordial entre desconeguts que es fa als pobles, tinc la sensació que aquella bona gent pensa en "què fot aquest home aquí?".
Superat el "cordó de seguretat" travesso el poble cercant un altre cartell d'entrada més tranquil i amb més espai. A la sortida del nucli urbà trobo el cartell, l'espai i el temps necessari.
Dels més de 400 municipis visitats, al blog trobareu
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada