Alta-riba

En l'època de la reconquesta, quan calia marcar la frontera entre cristians i moriscos, la construcció d'una torre cilíndrica defensiva al cim del tossal, enmig de la plana que acompanya la riera de Malacara, portà als primers pobladors a establir-se a Alta-riba. És el moment d'esplendor del castell de Sant Miquel i també del llinatge que porta el nom d'aquest poble. El castell passarà per diverses mans fins que l'adquirirà el monestir de Santes Creus, propietari fins a la desamortització.
Actualment l'estat de conservació del castell no és el més desitjable, malgrat que s'ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. No obstant això, una associació d'amics local en promou la seva restauració. Davallant pels primers carrers nascuts arran del castell es comencen a descobrir la quantitat notable i amagada de tresors que el cartell informatiu del poble anuncia i que sorprèn donada la grandària del nucli urbà. En destaca, per exemple, el forn de pa antic, sota el local social.
El passeig acaba a l'església de Sant Jordi, de les primeres en venerar aquest sant. Retocada durant el segle XVIII, manté trets característics del romànic. Les escales que porten a l'esglesiola la mantenen cofoia i les seves dimensions li donen aquesta bellesa estranya que susciten les obres petites, en comparació amb les grans esglésies del mateix període. No eren tants habitants, no necessitaven pas més.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Gàver ► Alta-riba
19 min   6,6 km   5

← Fotografia original:
31/III/2010 a 12:40   C

Les dues primeres fotografies de l'entrada corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Alta-riba no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera LV-1005, entre els quilòmetres onze i dotze, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà. No obstant això, és fàcil trobar cartells informatius dels diferents edificis remarcables dins del poble, a més d'un cartell general explicatiu especialment indicat per turistes i forasters desprevinguts.