Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguamúrcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguamúrcia. Mostrar tots els missatges

Santes Creus


De resultes d'un seguit de desventures històriques i religioses finalment, l'any 1168, els primers monjos habitaren el monestir de Santa Maria de Santes Creus. Comença aquí el relat d'una abadia que anà creixent segle rere segle fins arribar al seu màxim esplendor durant el segle XV.
L'aposta pel rei arxiduc Carles III portà a l'inici del declivi del monestir fins ser abandonat l'any 1835. No obstant això, el patrimoni romanent serví per acollir els primers habitants del que ha acabat sent el poble de Santes Creus, actualment cap de municipi d'Aiguamúrcia.
El turisme juga un paper clau avui en dia. S'hi han construït diverses urbanitzacions i una marca d'estiueig rellevant a la comarca. Hi té un paper fonamental el monestir, ara valorat com una joia turística de l'art medieval català i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.


Detalls del Viatge

Poble
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: AiguamúrciaSantes Creus
3 min   1,6 km   3

← Fotografia original:
25/I/2010 a 17:14   C

Les dues fotografies de l'inici corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Aiguamúrcia

Sobre el municipi | Població: 914 habitants (2010) | Superfície: 72,93 km2
Entitats de població*: Aiguamúrcia · el Pla de Manlleu · l'Albà · les Ordes · les Pobles · Santes Creus
25 de gener de 2010 a les 17:11 | Valoració: CC
Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades
Detalls del viatge
Ruta 9: Gràcies Ramon
Número de fotografies: 1
Temps transcorregut: 15min
Distància recorreguda: 3,7 km

A l'esquerra del riu Gaià, el poble d'Aiguamúrcia dóna nom al municipi del qual no és el cap administratiu.
Sense treure l'aigua clara de l'origen del topònim, els romans poblaren la zona. Cap a l'època medieval, els primers aiguamurciencs aprofitaren el curiós comportament del riu en aquell tram, on les aigües quedaven com estancades, per construir-hi les primeres cases. Segurament ho feren com qui no vol la cosa, sense fer soroll. Paral·lelament a la fundació d'Aiguamúrcia començà a forjar-se el monestir de Santes Creus, ara referent i cap de municipi. El topònim ha prevalgut, però el temps ha acabat eclipsant el poble, barrejat dins de l'extens terme municipal, el més gran de la comarca, amb altres que s'han anat annexionant en diferents etapes de la història.
_
L'Albà
25 de gener de 2010 a les 17:06 | Valoració: CC
Les Destres
El veïnat de les Destres és un dels nuclis de població que forma l'antic municipi de l'Albà. Els pocs habitants que té censats guarden encara petits tresors, com la petita església de Sant Pere, declarada bé cultural d'interès local, que ha estat pintada i restaurada. Es pot veure des de la carretera abans d'agafar el revolt.
A la dreta de l'església, mirant al nord una façana malmesa enganxada a un mas amaga el seu passat com a torre de defensa en l'epoca medieval.
Dos elements patrimonials a lliure disposició del viatger que hi passa.

* Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)
Els Manantials i el Mas d'en Parès són dues urbanitzacions. Pel que fa a la Planeta, el topònim no apareix ni a l'enciclopèdia.cat. Al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el topònim és compartit amb el Pont d'Armentera, si bé en aquest municipi és considerat un barri, no pas una entitat de població pròpia.