Figuerola del Camp

Tot i que no es fins l'any 980 quan apareix escrit per primera vegada el topònim de Figuerola, aquest poble mil·lenari conserva restes neolítiques —a l'anomenada Cova del Gat— que parlen d'un passat encara més llunyà.
Amagat a la carretera TV-2001, que porta a les primeres cases del Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp s'assenta sobre la serra de Miramar i forma el seu nucli urbà al voltant de l'església de Sant Jaume.
Uns quilòmetres enllà de les afores, la Torre de la Mixarda, d'uns 12 metres d'alçada, roman com a testimoni militar d'èpoques pretèrites. Eren anys en els quals calia vigilar els enemics que provaven de conquerir el poble. Ara, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, gaudeix de bona salut arquitectònica i és possible visitar-la.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: el Pla de Santa Maria ► Figuerola del Camp
5 min   2,7 km   2
← Fotografia original:
25/I/2010 a 17:40   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més

El Pla de Santa Maria

25 de gener de 2010 a les 17:35 | Valoració: C

Sobre el municipi
Població: 2.213 habitants (2008)
Superfície: 9,49 km²
Entitats de població: 1

Detalls del viatge
9. Gràcies Ramon
Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 9,8 km
Temps transcorregut: 9 min

Llevat de la pluja, constant en tota la ruta, l'aparent tranquil·litat que havia tingut fins ara canvia tot d'una en arribar al Pla de Santa Maria. Suposo que la confluència de l'AP-2 i la C-37, que comuniquen el nucli urbà, afavoreixen un augment significatiu del trànsit a la zona. No obstant això, em queda la sensació com si una cosa no tingués a veure amb l'altra. És a dir, com si el volum de cotxes fos massa elevat pel nombre de cases que hi ha, o a l'inrevés.
Amb aquesta combinació he tingut dos inconvenients per fer la fotografia: el primer és que no he pogut trobar un lloc on aparcar degudament, entre els pals a una banda i una vorera massa estreta a l'altra només una escletxa m'ha permès aturar el cotxe. En segon lloc he estat esperant una bona estona el moment precís en el que no passés cap camió o cap cotxe. No ha estat més de dos segons, però em sembla que me n'he sortit.

Llegeix-ne més

El Pont d'Armentera

Les restes arqueològiques i les creences populars situen l'origen del Pont d'Armentera en l'època romana. La corba que les roques assentades provoquen al riu Gaià serví possiblement com a aqüeducte per als primers pobladors, que s'instal·laren quatre quilometres més avall.
De la mirada al nord a la Conca de Barberà se n'ha contagiat la seva orografia i el corrent emigratori de la seva població. El Castell de Selmella governa amb les seves darreres restes les terres fèrtils del terme municipal, algunes conreades, altres convertides en zona forestal.
Al nucli urbà, al soroll del nens al pati de l'escola l'acompanya algun cotxe de pas pels carrers. Queda lluny el tràfec d'activitat de fa més de cent anys. Ara l'agricultura i la petita indústria local es troben en una curiosa sintonia en favor de les economies familiars de la vila.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: Santes Creus ► El Pont d'Armentera
12 min   8,5 km   2

← Fotografia original:
25/I/2010 a 17:26   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més

Santes Creus

De resultes d'un seguit de desventures històriques i religioses finalment, l'any 1168, els primers monjos habitaren el monestir de Santa Maria de Santes Creus. Comença aquí el relat d'una abadia que anà creixent segle rere segle fins arribar al seu màxim esplendor durant el segle XV.
L'aposta pel rei arxiduc Carles III portà a l'inici del declivi del monestir fins ser abandonat l'any 1835. No obstant això, el patrimoni romanent serví per acollir els primers habitants del que ha acabat sent el poble de Santes Creus, actualment cap de municipi d'Aiguamúrcia.
El turisme juga un paper clau avui en dia. S'hi han construït diverses urbanitzacions i una marca d'estiueig rellevant a la comarca. Hi té un paper fonamental el monestir, ara valorat com una joia turística de l'art medieval català i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.


Detalls del Viatge

Poble
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: Aiguamúrcia ► Santes Creus
3 min   1,6 km   3

← Fotografia original:
25/I/2010 a 17:14   C

Les dues fotografies de l'inici corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més

Aiguamúrcia

Sobre el municipi | Població: 914 habitants (2010) | Superfície: 72,93 km²
Entitats de població*: Aiguamúrcia · el Pla de Manlleu · l'Albà · les Ordes · les Pobles · Santes Creus

---

25 de gener de 2010 a les 17:11 | Valoració: CC Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades

Detalls del viatge
Ruta 9: Gràcies Ramon
Número de fotografies: 1
Temps transcorregut: 15min
Distància recorreguda: 3,7 km

A l'esquerra del riu Gaià, el poble d'Aiguamúrcia dóna nom al municipi del qual no és el cap administratiu.
Sense treure l'aigua clara de l'origen del topònim, els romans poblaren la zona. Cap a l'època medieval, els primers aiguamurciencs aprofitaren el curiós comportament del riu en aquell tram, on les aigües quedaven com estancades, per construir-hi les primeres cases. Segurament ho feren com qui no vol la cosa, sense fer soroll. Paral·lelament a la fundació d'Aiguamúrcia començà a forjar-se el monestir de Santes Creus, ara referent i cap de municipi. El topònim ha prevalgut, però el temps ha acabat eclipsant el poble, barrejat dins de l'extens terme municipal, el més gran de la comarca, amb altres que s'han anat annexionant en diferents etapes de la història.

_

L'Albà

25 de gener de 2010 a les 17:06 | Valoració: CC

Les Destres
El veïnat de les Destres és un dels nuclis de població que forma l'antic municipi de l'Albà. Els pocs habitants que té censats guarden encara petits tresors, com la petita església de Sant Pere, declarada bé cultural d'interès local, que ha estat pintada i restaurada. Es pot veure des de la carretera abans d'agafar el revolt.
A la dreta de l'església, mirant al nord una façana malmesa enganxada a un mas amaga el seu passat com a torre de defensa en l'epoca medieval.
Dos elements patrimonials a lliure disposició del viatger que hi passa.

* Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)

Els Manantials i el Mas d'en Parès són dues urbanitzacions. Pel que fa a la Planeta, el topònim no apareix ni a l'enciclopèdia.cat. Al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el topònim és compartit amb el Pont d'Armentera, si bé en aquest municipi és considerat un barri, no pas una entitat de població pròpia.

Llegeix-ne més

Vila-rodona

Les vinyes que acompanyen la carretera TP-2002 dibuixen al fons el nucli urbà de la Villa rotunda del segle X, l'actual Vila-rodona.
El campanar de l'església, del finals del segle XVIII, destaca especialment per sobre de totes les cases. Fou construït aprofitant un temple romànic previ i el resultat final és una combinació arquitectònica de notable interès. La referència romànica és un indicatiu que hi hagué assentaments humans molt abans de la repoblació que donà origen al topònim d'avui en dia. El columbari romà, conservat i restaurat, n'és un dels millors exemples, però també les diferents restes trobades que demostren la presència de població estable en l'època del neolític i de l'edat de bronze.
L'afany de conservació de la vila pel seu passat i llegat històric es veu reflectit any rere any en la celebració de la seva fira agropecuària, la més important de Vila-rodona. Malgrat les disparitat de dates de la seva creació que li atorguen diferents fonts, ningú li treu més de sis segles d'història. Començà amb la compra i venda de bestiar però amb els temps moderns s'ha passat a la maquinària agrícola i serveis relacionats.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: Rodonyà ► Vila-rodona
12 min   7 km   2
25/I/2010 a 16:54   CCC

Llegeix-ne més

Rodonyà

En paral·lel a l'autopista AP-2, la carretera C-51 esdevé un via alternativa gratuïta entre Valls i el Vendrell. Durant uns anys el poble de Rodonyà patí aquest trànsit intens fins que fou construïda una variant que li ha portat la calma. Aleshores el nucli urbà ja estava amagat al sud de la carretera. D'aquesta carretera en queda la infraestructura preparada per a la circulació de vehicles industrials i una benzinera àmplia.
Travessant els carrers, el castell referència del municipi, si bé identificable, prova de barrejar-se amb l'estètica de les cases que l'envolten. Els segles d'història que en documenten la seva existència i allò que alguna vegada s'ha dit, que Sant Francesc d'Assís hi féu parada camí de Santiago de Compostel·la, es contraposen amb la seva arquitectura discreta, lluny d'altres d'edificacions coetànies.
Més imponent i moderna és l'església de Sant Joan Baptista, al centre del poble. Des del seu campanar, a l'horitzó, es pot divisar tot el terme municipal i més enllà i tot. No obstant això, si es baixa la mirada a la plaça major, almenys un dia a l'any, a finals de juny, podrà viure una representació insòlita. El Ball Parlat de Sant Joan de Rodonyà fou una tradició que perdurà fins que a principis del segle XX caigué en l'oblit. Ara, l'entusiasme de recuperar aquest patrimoni immaterial tan rodonyenc ha portat a mobilitzar el poble per representar-lo de nou.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 9: Gràcies Ramon
Etapa: Montferri ► Rodonyà
11 min   6,2 km   2

← Fotografia original:
25/I/2010 a 16:45   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Llegeix-ne més