Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Selva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Selva. Mostrar tots els missatges

Via Crucis Vivent


Sant Hilari Sacalm té en el seu Via Crucis Vivent un dels esdeveniments anuals més importants de la vila. Des de fa segles, la tradició processal ha passat de generació en generació i ha adquirit una rellevància que, actualment, traspassa les fronteres de l'àmbit local.
Més enllà del protagonisme de la representació nocturna, el divendres Sant és un aparador i una excusa immillorable per conèixer en un dia aquest municipi. Un primer cop d'ull de la mà del tren turístic ofereix una visita ràpida pel nucli urbà i els voltants, a més de l'espai Aqua. Hi ha diferents oportunitats d'agafar-lo durant el dia, així que pot triar-se l'horari que més convingui.
Mentrestant, pel matí, l'Oficina de Turisme és el punt de partida d'una ruta guiada que mostra els camins i parades per on transcorrerà el Via Crucis Vivent. Una passejada plena d'explicacions que resulta molt útil per, arribat el moment, entendre i comprendre cadascuna de les escenes que es van succeint. Abans o després d'emprendre aquesta petita ruta, a la mateixa Oficina de Turisme és possible descobrir les vestimentes dels armats, netes, ordenades i brillants i prendre consciència de la rellevància d'aquest esdeveniment.

Per la tarda la plaça porxada reuneix curiosos i fidels per fer la presentació en un sol escenari dels Cinc Misteris. El primer, l'hort de Getsemaní, recorda la traïció de Judes i el petó que indica als armats qui és el culpable que cal portar a la justícia. En el segon, el Cirineu, Simó ajuda un Jesús exhaust que no pot amb el pes de la creu fins al calvari.
El tercer, la Creu, mostra la imatge d'un Jesús crucificat, al calvari, mentre s'esgota el seu temps de vida. En el quart, la Dolorosa, la mare de Jesús vetlla al fins al moment de l'enterrament. Finalment, el cinquè, el Sant Sepulcre, és l'enterrament, la darrera escena abans de la Resurrecció. Tots són exposats per poder contemplar-los entre la gent que s'hi congrega. És la prèvia al que passarà durant la nit.

Es pon el sol i quan la nit ja es fosca el nucli urbà es transforma en tot un seguit de parades, estacions de pas, que recreen el Via Crucis. El nombrós públic es mou entre carrers paral·lels per ser els primers en ser espectadors i seguint el camí que els actors recorren. No hi ha un moment de pausa fins al moment visual més impactant: l'escenificació del calvari. Una pujada solemne a un turó als afores de Sant Hilari Sacalm on els espectadors resten al pla mentre una llum destaca entre les torxes. És el llarg camí fins la crucifixió i mort de Jesús.



El Centre Artesà de la Torneria

Amagat a l'antic Garatge d'en Manel Planes, a la carretera de la Font Picant, una petita exposició de maquinària i eines antigues s'obre al públic per aquestes dates. No només això, sinó que a més es pot veure en directe com es treballa la fusta amb el torn i l'embarrat i es poden veure treballs amb miniatura dins ampolles de vidre.


La Trobada Autocaravanista

En paral·lel al Via Crucis Vivent, Area 13 organitza una trobada d'autocaravanes a l'àrea pública d’aparcament de l’esplanada de can Burgada. Permet acollir fins a una vuitantena d'aquests vehicles amb els serveis bàsics per poder fer-hi estada. Una reunió molt recomanable per aquest tipus de turisme i una vista curiosa per als desconeixedors d'aquest tipus de vida d'oci fidel i alternatiu.


Agraïments

L'experiència del Via Crucis Vivent i la descoberta de la vila de Sant Hilari Sacalm no hauria estat possible sense els vots dels seguidors del Viatge per Catalunya per decidir el #municipi400, juntament amb l'acompanyament de Cafès de Patrimoni, l'Oficina de Turisme de Sant Hilari Sacalm i l'empresa Àrea 13, entre altres.

Amer

Sobre el municipi | Població: 2.270 habitants (2008) | Superfície: 40,48 km2
Entitats de població*: Amer · Lloret Salvatge · Sant Climent d'Amer
30 de gener de 2010 a les 16:49 | Valoració: CC
Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades
Detalls del viatge
Ruta 10: Això és la selva!
Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 3,5 km
Temps transcorregut: 8 min

La progressiva desaparició del Sol coincideix casualment amb el límit septentrional de la Selva i amb la finalització d'aquesta desena ruta, tot plegat, en el municipi d'Amer.
De lluny estant sembla que el camí s'acaba, degut les muntanyes que es dibuixen al final del terme municipal i que fan de frontera de la comarca. Però si només seguís en línia recta, per la carretera C-63, per resoldre el dubte, em perdria tot el que amaga el nucli urbà, especialment a l'oest d'aquesta via de comunicació. Em refereixo, per exemple, església de Santa Maria, a la plaça del monestir, i, especialment, aquesta idea tant genial de convertir una antiga estació de tren -o carrilet- en el punt d'informació del municipi i parada de l'anomenada "via verda" entre Olot i Girona.
La fotografia realitzada, en aquesta ocasió, se situa al bell mig del nucli, on dins el cartell pot llegir-se el lema "un futur amb història". Em permetreu, donada la seva singularitat, fugir del clàssic cartell d'entrada al nucli urbà. Si observeu atentament, descobrireu un altre tresor amagat d'Amer i que gairebé oblido: la menció a la seva plaça porxada. Una altra joia arquitectònica.
_
Sant Climent d'Amer
30 de gener de 2010 a les 16:49 | Valoració: CC
Detalls del viatge
Ruta 10: Això és la selva!
Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 9,3 km
Temps transcorregut: 17 min

Just abans de trobar la primera vorera que indica l'inici del nucli urbà d'Amer, venint del sud, un senyal a la dreta indica el camí a seguir per arribar a Sant Climent d'Amer. El que no diu és que el gir que cal realitzar demana una reducció de velocitat i un angle de gir ambdós considerables. Novament hom troba una certa ambigüitat en la denominació d'aquesta entitat de població, entre veïnat o poble. El que sí que queda clar és el seu caràcter dispers i disseminat que té el seu punt de trobada en l'antiga casa parroquial. No he sigut capaç de trobar el cartell que presenti aquest poble, però no descarto tornar a intentar trobar-lo en una propera ruta.

* Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)

Totes aquestes entitats de població són considerades veïnats llevat de Solivent que és una urbanització.

La Cellera de Ter


Quan les Guilleries acaben en el seu vessat nord-est i els cims deixen pas a una superfície més planera, la Cellera de Ter apareix acompanyant el riu Ter al seu pas per la desembocadura de la riera d'Osor.
El carrer del doctor Codina vertebra el nucli urbà. Permet una mirada alternativa a la que la carretera C-63 ofereix com a variant a aquells que no s'han d'aturar perquè van a un altre lloc. El mateix carrer permet aparcar el cotxe i aprofitar per fer una petita passejada aprofitant l'avinentesa.
Les muntanyes s'enduen bona part del terme municipal. Entre elles, Sant Gregori i Puigdefrou, l'una darrera l'altra, es converteixen en vigilants permanents del dia a dia dels seus habitants. Per altra banda, allà on el terreny és més planer, la riquesa en aigua ha portat la fertilitat a les seves terres, donant l'oportunitat a les distintes generacions d'establir-s'hi.
La història li ha reservat a la Cellera una relació propera amb el municipi veí d'Anglès, perquè durant molt temps foren un sol municipi. Ara el poble gira la mirada econòmica cap a Girona, que té a poc més de vint quilòmetres, a través de la carretera N-141, per seguir creixent.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 10: Això és la selva!
Etapa: Anglès ► La Cellera de Ter
5 min   1,5 km   2

← Fotografia original:
30/I/2010 a 16:24   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Anglès

30 de gener de 2010 a les 16:19 | Valoració: CC |
Clica sobre la fotografia per veure-la ampliada |
Sobre el municipi -
Població: 5.446 habitants (2008)
Superfície: 16,31 km2
Entitats de població: 6

Detalls del viatge
10. Això és la selva!

Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 4,5 km
Temps transcorregut: 8 min
Pels que no coneixeu Anglès heu de saber que aquest topònim no es pot relacionar en absolut amb el gentilici d'Anglaterra -malgrat que hom tingui la temptació de fer-ho- sinó que el seu origen es deu, probablement, als meandres que forma el riu Ter al seu pas pel terme municipal. Aquesta relació d'"angles" és la que hauria derivat del segle IX, on aquest municipi era anomenat Anglensis.
Els anglesencs -no pas anglesos- es troben en una cruïlla força peculiar: de nord a sud amb la C-63 com a via principal de comunicació, per l'est la N-141e l'apropa molt a Girona, amb permís de Bescanó, i a l'altra banda, a l'oest, una sinuosa carretera GI-542 tempta el viatger a visitar Osor i el mediàtic Sant Hilari Sacalm. La situació de la fotografia que veieu es troba una mica a mig camí de totes aquestes possibles direccions, al nord del nucli urbà, amb un volum de trànsit força considerable que converteix la situació de vehicle, aturat en un tros barreja d'asfalt antic vegetació espontània, en una anècdota de la rutina diària que hom veu per aquest tram i que al cap d'un instant queda esborrada.
No em puc estar de recomanar-vos els jardins de Can Cendra, on els amants del noucentisme queden gratament satisfets de fer-hi una passejada tot observant-ne els detalls i els acabats d'aquest espai.

Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)

La Farga, Pla d'Amunt i Pla d'Avall són veïnats mentre que Cuc -o el Cuc- és considerat indistintament tant un barri com un veïnat.
En el cas de les Mines del Sant Pare, l'enciclopèdia el considera únicament un nucli, si bé el topònim s'adiu amb la funció que feia al municipi ja que s'hi troben els antics magatzems de la companyia i les cases dels miners i dels dirigents de l’empresa que explotava les mines. Ara es troba en ruïnes.

Sant Julià del Llor i Bonmatí

30 de gener de 2010 a les 16:01 | Valoració: CC |
Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades |
Sobre el municipi -
Població: 1.225 habitants (2008)
Superfície: 9,73 km2
Entitats de població: 2

Detalls del viatge
10. Això és la selva!

Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 26,3 km
Temps transcorregut: 1 h i 16 min
El municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí es troba al nord de la comarca de la Selva, només per sota d'Amer, del que en va formar part fins l'any 1983. Tot i que està molt a prop de la C-63 -la carretera de referència per aquesta ruta- al terme municipal s'hi arriba per la N-141, vorejant el riu Ter, que fa de límit per a tota la part sud. Un cop creuat el riu la targeta de presentació és Bonmatí, en el que sembla una plaça envoltada d'una falsa mitja rotonda i un senyal que indica que és lloc de pas de la ruta del camí de Sant Jaume que va de monestir de Sant Pere de Rodes -al Port de la Selva- fins a Alcarràs, passant per Montserrat.

30 de gener de 2010 a les 16:11
Valoració: CC
BONMATÍ
10. Això és la selva! | Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 1,8 km | Temps transcorregut: 4 min


Bonmatí, topònim del qual ve donat per la colònia industrial creada sobre el molí del mateix nom al segle XIX, ve a ser com el germà gran del municipi ja que n'és el cap, té l'ajuntament i s'hi concentra la major part de la població. El cartell me l'he trobat tornant de Sant Julià del Llor, ben visible i ben net. Si us hi fixeu, al fons a l'esquerra podeu entreveure que hi estan jugant un partit de futbol.

30 de gener de 2010 a les 16:07
Valoració: CC
SANT JULIÀ DEL LLOR
10. Això és la selva! | Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 2,1 km | Temps transcorregut: 6 min


Sant Julià del Llor, topònim que es relaciona amb el llorer, és tot el contrari que Bonmatí ja que és tot un desordre disseminat amb l'única referència de la parròquia que li dóna el nom. Aquest garbuix és el que fa que el cartell aparegui enmig del camí local que ronda les diferents cases, sense que hom tingui clar si ja ha arribat al nucli urbà o no, llevat dels propis santjulianencs, és clar.

Brunyola


Per la carretera C-63, entre Santa Coloma de Farners i Anglès, un senyal indica que et pots desviar a mà dreta per anar per una carretera local, la GIV-5334, que et portarà a Brunyola.
En només tres quilòmetres que dura aquest branc hom pot tenir la sensació que, per un moment i ajudat per arbres frondosos que cada cop amaguen més el Sol, canvia de paisatge. Sembla com si els brunyolencs s'amaguessin de les poblacions veïnes per voler fer la seva vida rutinària i apartada de la C-63, via que, per altra banda, els comunica amb bona part de la comarca.
I tot d'una, quan menys t'ho esperes, es comencen a veure les primeres cases, presidides per l'antic castell de Brunyola, amb permís de l'església de Sant Fruitós, que aprofita com a campanar una de les torres del castell -i que podeu veure en la fotografia-. Dibuixen un perfil del nucli urbà petit i discret, que no vol pressa ni soroll, i que respira, per sobre de tot, tranquil·litat.
A l'hivern, que és quan faig la fotografia, resulta un xic més fred passejar-hi, però de ben segur que a mitjans d'any, quan la calor es fa present, donar-hi un tomb protegit per la grandària de les ombres dels arbres presents al terme ha de ser del tot refrescant i molt agradable.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 10: Això és la selva!
Etapa: Santa Coloma de Farners ► Brunyola
14 min   9,1 km   1
30/I/2010 a la 14:45   CCC

Santa Coloma de Farners

30 de gener de 2010 a les 14:31 | Valoració: CC
Clica sobre la fotografia per veure-la ampliada
Sobre el municipi
Població: 11.412 habitants (2008)
Superfície: 70,64 km2
Entitats de població: 8

Detalls del viatge
10. Això és la selva!

Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 15,8 km
Temps transcorregut: 25 min
Bars i cafeteries: 4,50 €


Santa Coloma de Farners, com a capital de comarca, és una barreja de ciutat petita i poble gran. A més, tinc la seguretat que hi trobaré un bar obert, o més d'un, a gairebé qualsevol hora del dia, i més si és hora de dinar. L'estómac ja dóna senyals i és un bon lloc per fer-li cas.
Intuïtivament endevino el que sembla una entrada a una nau industrial just darrera del cartell del municipi. Hi ha prou lloc per aparcar i fer la fotografia. Enllestida la primera tasca, creuo una rotonda i veig un altre cartell. Ja sóc dins del nucli urbà, que sembla força més tranquil del que deu ser en realitat donat que és l'hora de dinar. Fent el badoc cercant el lloc per aparcar fa que acabi arribant al final de la ciutat sense haver-me aturat. Contrariat, segueixo la carretera fins a trobar l'opció de girar cua i em trobo un senyal que m'indica la possibilitat d'anar a Brunyola i no m'hi puc resistir, però això és una altra crònica.
Aparcat el cotxe a Santa Coloma de Farners em prenc el meu temps per passejar. Arribo a la plaça Farners m'assec en un dels seus bancs per contemplar-la així, una mica per sobre. No puc evitar el record d'altres places que he visitat al llarg dels anys, tot i que els porxos la fan diferent i li donen la seva singuralitat. Intento ubicar mentalment la casa Farners que hi havia abans del 1874, quan van urbanitzar la plaça, però... renoi, tinc gana, potser que vagi a menjar alguna cosa.

CASTANYET

SANT MIQUEL DE CLADELLS

SANT PERE CERCADA

Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)

El Veïnat d'Avall i Vallors són veïnats i Santa Coloma Residencial és una urbanització.
Pel que fa al Sot d'en Mola l'enciclopèdia considera l'entitat de població com una caseria disseminada però, ni amb l'ajuda de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, pot situar-la al mapa.