Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges

Collbató


A vista d'ocell, des de la cara sud de la muntanya de Montserrat, una gran cicatriu en forma d'autovia, l'A-2, separa les diferents urbanitzacions que formen la vila de Collbató.
El topònim ve de Colle Betonis, una suma del nom geogràfic coll i el nom propi d'algun germànic que tingué importància després de la conquesta carolíngia. Llevat del topònim, la història de Collbató és acompanyada d'aquesta muntanya, la qual dóna ombra a les cases, velles i noves, repartides pel terme municipal.
Gràcies a aquest fet, una part d'aquest terme és parc natural i és un dels llocs de partida pels escaladors que, permisos en regla, volen escalar les roques tan característiques de Montserrat. Una bona excusa per veure aquesta cara amagada de Collbató és arribar al nucli urbà per la carretera B-112, branc de la C-55, com s'ha fet en aquesta ruta, i no pas per l'accés fàcil de l'esmentada autovia.
La icona muntanyosa no amaga, però, els tresors que Collbató presenta molt a prop de la protagonista A-2. Les Coves del Salnitre, per exemple, són un laberint de més de mig quilòmetre i descobreixen un món ocult de cavitats, estalactites i altres belleses geològiques. Si quadreu l'agenda, podeu fer coincidir la visita amb el festival de noves sonoritats, anomenat Festival Gong, dins de les coves.
Per altra banda, si els amants del patrimoni busquen una mica pel terme municipal, poden trobar la torre del Moro, o el que en queda d'ella, és a dir, una part de la torre mestra. És el darrer testimoni d'un dels castells més importants de la zona.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 15: Pelegrinatge
Etapa: Monestir de Montserrat ► Collbató
30 min   16,3 km   1
21/III/2010 a les 17:30   CCC

Parc del riu Llobregat


La ruta proposada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la revista Descobrir Catalunya consta de cinc aturades repartides entre tres municipis: Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat. Partint de Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat, el trajecte en bicicleta porta a visitar la Passera de Cornellà, fent un mos al Parc Agrari del Baix Llobregat per seguir pel Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat i acabar finalment a Espais naturals del Delta del Llobregat. En bicicleta es pot fer en només un matí i permet gaudir de cadascuna de les aturades sense haver de mirar el rellotge.

Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat

Quan la carretera BV-2002, en sentit nord, és a punt d'arribar a l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Sant Boi de Llobregat un camí discret, sense asfaltar, porta al visitant, en pocs metres, del desori habitual de la vida metropolitana a una tranquil·litat insospitada: és la riba dreta del riu Llobregat.
Aquest canvi sobtat el provoquen els més de dos-cents arbres autòctons plantats en els darrers anys, que han substituït els horts il·legals que hi havia anteriorment. Aquesta cortina de salzes i pollancres, entre altres espècies, s'amaga la visió del riu des del cotxe estant, però el reserva pel qui agafa la bicicleta o decideix de fer-hi una passejada tranquil·la.
Amb el campanar de Sant Baldiri i algunes edificacions prou altes guaitant el que fa el riu al seu pas per aquesta zona, les primeres aus comencen a deixar-se veure pels marges, enmig d'heures i ginestes, per a delícia dels ornitòlegs aficionats.

Passera de Cornellà


El passeig pel riu ofereix una alternativa entre Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat a l'alçada de la passera de Cornellà. Un pont estret, allargat i poc visible des de lluny, apte només per vianants i ciclistes, es troba a mig camí i la curiositat es converteix en aturada, doncs és un mirador excel·lent per contemplar el riu en tota la seva amplitud en aquest punt del seu curs fluvial. A la banda de Cornellà s'hi ubica el Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya, un projecte que ha convertit aquest paratge en un pulmó verd que en contraposició a les altes emissions de CO2 que registra l'àrea metropolitana.
El contrast entre urbanització i recuperació paisatgística és fa molt present des de la passera, on les grans infraestructures de comunicació envolten el riu per tot arreu, però és també un observatori molt adient per distingir les diferents actuacions que s'han realitzat al riu, com per exemple, els meandres que dibuixa l'aigua -tal com feia de forma natural temps enrere- o bé les nombroses terrasses de terra i vegetació que s'han anat modelant per controlar les sobtades crescudes del riu que es poden produir durant l'any.

Parc Agrari del Baix Llobregat
Can Comas

Una antiga masia restaurada entre els anys 2003 i 2004, molt característica de la zona, és actualment la seu i centre d'interpretació del Parc Agrari del Baix Llobregat. Can Comas és, a més, un punt de trobada i d'informació que permet conèixer de primera mà la realitat hortícola de la zona.
Des d'aquí un consorci de 14 municipis gestionen gairebé tres mil hectàrees de conreus d'espècies vegetals i són la garantia de conservació d'aquesta ordenació agrícola en un espai tant delimitat, per seguir sent "l'hort de Barcelona", com des de fa segles són coneguts aquests horts metropolitans.
De tota la varietat de cultius que es poden trobar al parc en destaca un per sobre de tots: la carxofa. Amb permís de les cireres de Sant Boi de Llobregat, la carxofa pratenca és la joia de la corona, especialment per la seva història lligada al delta i pel seu gust dolç i suau, que la diferencia de la resta. Per aquells que els agrada aquesta hortalissa, és tot un plaer degustar-la, i a més, fa salut.


Parc Lúdic Fluvial del Prat Llobregat
la Xemeneia

Els habitants del Prat de Llobregat gaudeixen, al delta, d'un espai de gairebé set hectàrees que s'estira per un passeig d'uns dos quilòmetres al costat del riu, ja canalitzat.
Sobre aquest paisatge planer resulta fàcil mirar al cel i veure alguns ocells típics que volen per aquí, com són els martinets, rasclons o bernats pescaires. Un lloc idoni per observar-los millor apareix en forma de dues xemeneies enmig del passeig. La primera, de maons, recorda el passat industrial de la zona i es manté silenciosa com el darrer testimoni d'aquella època. La segona, de formigó, és embolcallada per unes escales de cargol metàl·liques i porten al visitant a elevar-se uns metres, intentant emular la visió de les aus que hi passegen. Des de dalt de tot es pot contemplar el delta i tot el que l'acompanya, des de l'àrea metropolitana fins a les muntanyes de Montserrat, al fons, als límits de la comarca del Baix Llobregat.

Espais naturals del Delta del Llobregat
Mirador de Cal Lluquer

L'última aturada d'aquesta ruta coincideix amb el destí final del riu Llobregat, el mar. Des del Mirador de Cal Lluquer, o el «mirador dels avions» (com en diuen els spotters), el delta es presenta al descobert. L'acompanya la depuradora del Prat de Llobregat, una peça fonamental per mantenir un cabal estable i tractar totes les aigües que, al seu pas per l'àrea metropolitana, surten altament contaminades.
Per accedir al mirador, primer cal deixar aparcada la bicicleta i entrar-hi a peu, per no destorbar la fauna. Abans d'entrar, una carpa informativa reivindica el valor ecològic de la zona i la protecció necessària d'aquest paratge enfront de projectes urbanístics que aguaiten, tot sovint, en busca d'aprofitar per fer els seus negocis.
Vists ocells, avions i delta, el comiat d'aquesta ruta es fa, de manera informal, al Parc Nou que hi ha a poca distància del mirador. Amb gairebé 15 hectàrees, escolars, veïns i botànics profans poden contemplar infinitat d'espècies de plantes. No obstant això, allunyant-se de les dades científiques, també s'hi pot passejar, seure o fins i tot fer un mos, mentre el temps sembla que passa una mica més lent. Mentrestant, a només uns metres, l'activitat frenètica de l'àrea metropolitana no s'atura.

Visita de blogaires al parc del riu Llobregat


El Viatge per Catalunya deixa el cotxe excepcionalment i agafa la bicicleta per donar a conèixer una ruta insòlita a l'àrea metropolitana de Barcelona: la visita pel parc del riu Llobregat en el seu tram final.
De la mà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Parc del riu Llobregat i la revista Descobrir Catalunya tenim l'ocasió de conèixer un espai amagat entre carrers infinits, grans vies de comunicació i polígons industrials: es tracta del Delta del Llobregat, entre els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat, a la riba dreta del riu, on hi conviuen per una banda l'expansió urbana i per l'altra la recuperació del paisatge que dibuixa el riu i els seus voltants i que esdevé un pulmó verd a la zona i un intent creïble de preservar el patrimoni agrari i mediambiental de la zona, molt malmès pel creixement desmesurat de població humana en el segle passat. Ara és una realitat de la que el visitant en pot gaudir plenament i des d'aquí us en farem una petita guia.


Foto dels bloguers participants en aquesta visita. © Òscar Marín

Aquesta ruta ha sigut compartida per diferents bloguers que també han participat d'aquest itinerari insòlit i han comentat la seva experiència en els seus blogs. Aquí en teniu alguns dels enllaços:

Olesa de Montserrat


Amb permís compartit de la vila d'Esparreguera i la ciutat de Cervera, la vila d'Olesa de Montserrat és coneguda arreu per la seva Passió, una representació de caràcter religiós que amb el temps s'ha convertit en un esdeveniment teatral de molta anomenada i que dura uns quants mesos. Hi ha escrits que daten aquesta obra al segle XVI i ha estat premiada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2002. Arran del tràgic incendi de l'antic teatre principal, a finals dels anys vuitanta, el nou teatre duu el nom de la Passió, i és tant immens com la importància que li dóna la població a aquest esdeveniment.
En paral·lel a aquesta cita anual, Olesa de Montserrat ha desenvolupat des de sempre una activitat econòmica important, aprofitant la força hidràulica que li proporcionava el riu Llobregat. La indústria tèxtil, com a tota la zona, tingué un pes notable per als olesans, fins a la crisi dels anys setanta. No obstant això, lluny d'estancar-se, la vila ha sabut reciclar-se desenvolupant altres sectors de la producció com, per exemple, el químic, el metal·lúrgic o l'alimentació.
Menys coneguda és potser la seva producció d'oli, al què atribueixen qualitats saludables. Deu ser la passió que s'encomana als olesans, ja que les glaçades de l'any 1956 minvaren molt la quantitat d'oliveres, però no totes, i encara avui en dia se'n pot trobar.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 15: Pelegrinatge
Etapa: Abrera ► Olesa de Montserrat
21 min   12,9 km   2
21/III/2010 a les 16:11   CC

Abrera


Observant el mapa del terme municipal d'Abrera, dues cicatrius que parteixen el municipi en tres parts. La primera d'aquestes marques la fa el riu Llobregat, a l'est del qual van créixer fa temps tot un seguit d'antigues urbanitzacions que, convertides ara en nous barris, han acabat per envoltar el vell poble de Santa Maria de Vilalba -amagat sota el nom de carrer del Suro-. La segona és més recent i és l'evolució lògica que ha portat l'antic camí reial de Barcelona a Lleida a esdevenir l'actual autovia A-2. A l'oest d'aquesta via ràpida s'han expandit diversos polígons industrials que han aprofitat aquesta infraestructura de comunicació, la seva proximitat amb Esparreguera, Olesa de Montserrat i també Martorell i la disponibilitat de sòl disponible per ubicar-hi les fàbriques.
Entre l'A-2 i el riu Llobregat queda encaixonat el nucli de població d'Abrera, que es considera vila des de l'any 1990 donada la seva població. Aquesta transformació en poc més de mig segle ha fet desaparèixer símbols típics com els tres grans porrons a peu de l'antiga carretera N-II: allà els hostalers oferien vi de franc al viatger que pogués aixecar-los amb una sola mà. Tot això passava pel barri anomenat del Rebato, que s'allarga per l'antic camí reial i on neix la llegenda d'un bandoler temut del segle XVIII. El que no queda clar és qui prengué primer aquest nom: si el barri pel bandoler o a l'inrevés.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 15: Pelegrinatge
Etapa: Castellgalí ► Abrera
36 min   28,8 km   1
21/III/2010 a 15:50   CC

La divisió del riu Llobregat esmentada abans serveix al NOMENCAT per partir el municipi en dues entitats de població totalment artificials que agrupen diversos nuclis de població, entre ells Abrera. Aquesta divisió es deu probablement a la dificultat d'assignar els edificis aïllats del municipi que constitueixen el disseminat a un nucli de població o un altre. Amb aquesta separació per a usos purament estadístics, el municipi queda en:
· A l'est el polígon industrial de Can Socarrats i Can Moragues, les urbanitzacions de Can Vilalba, les Carpes de Vilalba i Sant Miquel i l'antic poble de Santa Maria de Vilalba amb el barri de Can Torres.
· A l'oest l'antic poble d'Abrera, la urbanització de Ca n'Amat i els polígons industrials del Barcelonès i Sant Ermengol (en aquests dos darrers sense cap habitant registrat).

Martorell

4 de gener de 2010 a les 13:51 | Valoració: CC
Clica sobre la fotografia per veure-la ampliada
Sobre el municipi
Població: 26.169 habitants (2008)
Superfície: 12,73 km2
Entitats de població: 4

Detalls del viatge
3. Expedició N-340 Est

Número de fotografies: 1
Distància recorreguda: 5,5 km
Temps transcorregut: 18 min


La tranquil·litat de la C-243b desapareix quan començo a arribar a Martorell. El trànsit s'incrementa al mateix ritme que els senyals informatius, però arribo a l'entrada. Una gran rotonda em dóna la benvinguda. Tinc cotxes al darrera així que m'endinso fins que puc donar mitja volta. M'ha semblat que hi havia aparcats cotxe a la vora així que jo també m'apunto.
Paro el vehicle i surto tranquil·lament. El cotxe està una mica allunyat i entre muntar el trípode i enfocar em prenc el meu temps. Ara només cal esperar que el trànsit em permeti un respir perquè quan es veu el cotxe no és veu les enormes lletres que presideixen la rotonda i a l'inrevés.
- Bon dia
- Buenas
És tracta d'un obrer encuriosit però que finalment passa de llarg. No, no estic mesurant allò que fan ells vora les carreteres i que desconec. La meva finalitat és un altra. Llestos. Pels qui teniu dubtes fixeu-vos el vehicle que hi ha a l'esquerra de tot. És ell, sens dubte (si cliqueu sobre la imatge ho veureu ampliat).

CAN BROS

Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)

El Pou del Merlí és considerat una urbanització i pel que fa a Sant Genís és difícil precisar un lloc concret donat que està fortament disseminat; en aquest sentit, l'enciclopèdia l'associa a un antic priorat.

Castellví de Rosanes


A recer del castell de Sant Jaume —el Castellvell de Rosanes que dóna nom al municipi— i fora del seu angle de visió, sorgiren al segle XVIII les primeres cases que originarien el nucli urbà de Castellví de Rosanes.
Al primitiu topònim Castrum Vetulo l'acompanya Rodanes per diferenciar-lo, en la primera part, del Castell de Martorell, i en la segona, de Castellví de la Marca, ja que tots dos territoris pertanyien a la mateixa baronia.
De resultes d'aquelles primeres construccions, el poble ha anat creixent a partir d'una avinguda costeruda que ha anat ramificant en diversos carrers perpendiculars amb habitatges de dos o tres pisos. El resultat és una població poc nombrosa però amb espai suficient per fer-hi vida tranquil·la, en comparació amb altres municipis de la comarca, i amb tots els serveis bàsics a l'abast, a unes passes els uns dels altres.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 3: Expedició N-340 Est
Etapa: Gelida ► Castellví de Rosanes
10 min   1,8 km   3

← Fotografia original:
4/I/2010 a la 10:35   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

El camí que porta al centre del nucli ofereix la possibilitat d'anar a un pàrquing. Aquest pàrquing està sense asfaltar i en el moment d'arribar-hi una munió de gallines pren la prioritat de pas. En el temps d'agafar la càmera i fer la fotografia totes han marxat llevat d'una, que s'entreté xafardejant si hi ha alguna cosa per menjar.

Vallirana

Sobre el municipi | Població: 14.200 habitants (2010) | Superfície: 23,88 km2 | Entitats de població: 23*
4 de gener de 2010 a les 10:05 | Valoració: C
Clica sobre les fotografies per veure-les ampliades
Detalls del viatge
3. Expedició N-340 Est
Número de fotografies: 4
Temps transcorregut: 2min
Distància recorreguda: 1,1 km

Vallirana es presenta com una vila de contrastos: és l'últim municipi abans d'arribar a l'Alt Penedès per la N-340 en direcció sud-oest. Són uns deu quilòmetres de revolts tancats i amb desnivells exigents que acaben fent de frontera natural entre les dues comarques. Aquesta barrera podria explicar el creixement vertiginós de les últimes dècades, que ha farcit d'urbanitzacions el terme municipal en un intent d'encabir-hi tothom que hi ha vingut a viure. Per descuit o desídia de les administracions aquest augment demogràfic no s'ha correspost en una millora de les infraestructures: així l'autovia B-24, que rodeja Cervelló, acaba tot d'una i dóna pas l'antiga N-340 d'un sol carril. En aquest tram creua el nucli urbà, que coincideix amb el carrer Major, i el congestiona tot el dia per a desesperació dels veïns.
De la vila originària dels romans, que li posaren el topònim referint-se al nom de Valeri, pot trobar-se alguna cosa, però us tocarà caminar per la muntanya, entre civilització i industrialització. Els antics masos han servit per donar nom a les noves urbanitzacions, que en un principi s'havien pensat com a segona residència i cada cop més han esdevingut domicili habitual. Tot plegat crea un estrany paisatge atapeït, delimitat pel nucli urbà que l'envolta, i sota l'atenta mirada del seu observatori, el meteorològic.

* Entitats de població descartades (d'acord amb els criteris d'admissibilitat d'aquest projecte)
· Can Batlle, Can Rovira, el Lledoner, els Pinars, la Pinetella, la Solana, la Soleia I, la Soleia II, les Bassioles, Penya Forcada, Selva Negra, Vall del Sol i Vallirana Parc són urbanitzacions.
· Can Julià encara que només es descriu com un nucli, es pot considerar un veïnat, com la Llibra Casanova.
· Del Mas Rovira no se n'ha trobat cap referència estricta, si bé per la informació publicada a la xarxa es pot atribuir a la categoria de polígon industrial com el mateix Polígon Industrial de Can Prunera.
· El Pla del Pèlag és una urbanització compartida amb Olesa de Bonesvalls.
· Interclub Residencial també és una urbanització i, juntament amb el Mirador -que únicament apareix esmentat a l'enciclopèdia com un nucli- són compartides amb Cervelló.
· Les Casetes és un veïnat que es divideix en dues subentitats, d'acord amb el Nomencat 2010: aquestes són Les Casetes d'en Julià i Les Casetes d'en Muntaner.
· Mas de les Fonts pot confondre's amb l'edifici homònim o també la denominació ambigua de nucli. En aquest cas, per les seves característiques es pot associar amb la definició de veïnat.