La ruta proposada per l'
Àrea Metropolitana de Barcelona i la revista
Descobrir Catalunya consta de cinc aturades repartides entre tres municipis:
Sant Boi de Llobregat,
Cornellà de Llobregat i
el Prat de Llobregat. Partint de
Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat, el trajecte en bicicleta porta a visitar la
Passera de Cornellà, fent un mos al
Parc Agrari del Baix Llobregat per seguir pel
Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat i acabar finalment a
Espais naturals del Delta del Llobregat. En bicicleta es pot fer en només un matí i permet gaudir de cadascuna de les aturades sense haver de mirar el rellotge.
Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat
Quan la carretera BV-2002, en sentit nord, és a punt d'arribar a l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Sant Boi de Llobregat un camí discret, sense asfaltar, porta al visitant, en pocs metres, del desori habitual de la vida metropolitana a una tranquil·litat insospitada: és la riba dreta del riu Llobregat.
Aquest canvi sobtat el provoquen els més de dos-cents arbres autòctons plantats en els darrers anys, que han substituït els horts il·legals que hi havia anteriorment. Aquesta cortina de salzes i pollancres, entre altres espècies, s'amaga la visió del riu des del cotxe estant, però el reserva pel qui agafa la bicicleta o decideix de fer-hi una passejada tranquil·la.
Amb el campanar de Sant Baldiri i algunes edificacions prou altes guaitant el que fa el riu al seu pas per aquesta zona, les primeres aus comencen a deixar-se veure pels marges, enmig d'heures i ginestes, per a delícia dels ornitòlegs aficionats.
Passera de Cornellà
El passeig pel riu ofereix una alternativa entre Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat a l'alçada de la passera de Cornellà. Un pont estret, allargat i poc visible des de lluny, apte només per vianants i ciclistes, es troba a mig camí i la curiositat es converteix en aturada, doncs és un mirador excel·lent per contemplar el riu en tota la seva amplitud en aquest punt del seu curs fluvial. A la banda de Cornellà s'hi ubica el Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya, un projecte que ha convertit aquest paratge en un pulmó verd que en contraposició a les altes emissions de CO
2 que registra l'àrea metropolitana.
El contrast entre urbanització i recuperació paisatgística és fa molt present des de la passera, on les grans infraestructures de comunicació envolten el riu per tot arreu, però és també un observatori molt adient per distingir les diferents actuacions que s'han realitzat al riu, com per exemple, els meandres que dibuixa l'aigua -tal com feia de forma natural temps enrere- o bé les nombroses terrasses de terra i vegetació que s'han anat modelant per controlar les sobtades crescudes del riu que es poden produir durant l'any.
Parc Agrari del Baix Llobregat
Can Comas
Una antiga masia restaurada entre els anys 2003 i 2004, molt característica de la zona, és actualment la seu i centre d'interpretació del Parc Agrari del Baix Llobregat. Can Comas és, a més, un punt de trobada i d'informació que permet conèixer de primera mà la realitat hortícola de la zona.
Des d'aquí un consorci de 14 municipis gestionen gairebé tres mil hectàrees de conreus d'espècies vegetals i són la garantia de conservació d'aquesta ordenació agrícola en un espai tant delimitat, per seguir sent "l'hort de Barcelona", com des de fa segles són coneguts aquests horts metropolitans.
De tota la varietat de cultius que es poden trobar al parc en destaca un per sobre de tots: la carxofa. Amb permís de les cireres de Sant Boi de Llobregat, la carxofa pratenca és la joia de la corona, especialment per la seva història lligada al delta i pel seu gust dolç i suau, que la diferencia de la resta. Per aquells que els agrada aquesta hortalissa, és tot un plaer degustar-la, i a més, fa salut.
Parc Lúdic Fluvial del Prat Llobregat
la Xemeneia
Els habitants del Prat de Llobregat gaudeixen, al delta, d'un espai de gairebé set hectàrees que s'estira per un passeig d'uns dos quilòmetres al costat del riu, ja canalitzat.
Sobre aquest paisatge planer resulta fàcil mirar al cel i veure alguns ocells típics que volen per aquí, com són els martinets, rasclons o bernats pescaires. Un lloc idoni per observar-los millor apareix en forma de dues xemeneies enmig del passeig. La primera, de maons, recorda el passat industrial de la zona i es manté silenciosa com el darrer testimoni d'aquella època. La segona, de formigó, és embolcallada per unes escales de cargol metàl·liques i porten al visitant a elevar-se uns metres, intentant emular la visió de les aus que hi passegen. Des de dalt de tot es pot contemplar el delta i tot el que l'acompanya, des de l'àrea metropolitana fins a les muntanyes de Montserrat, al fons, als límits de la comarca del Baix Llobregat.
Espais naturals del Delta del Llobregat
Mirador de Cal Lluquer
L'última aturada d'aquesta ruta coincideix amb el destí final del riu Llobregat, el mar. Des del Mirador de Cal Lluquer, o el «mirador dels avions» (com en diuen els
spotters), el delta es presenta al descobert. L'acompanya la depuradora del Prat de Llobregat, una peça fonamental per mantenir un cabal estable i tractar totes les aigües que, al seu pas per l'àrea metropolitana, surten altament contaminades.
Per accedir al mirador, primer cal deixar aparcada la bicicleta i entrar-hi a peu, per no destorbar la fauna. Abans d'entrar, una carpa informativa reivindica el valor ecològic de la zona i la protecció necessària d'aquest paratge enfront de projectes urbanístics que aguaiten, tot sovint, en busca d'aprofitar per fer els seus negocis.
Vists ocells, avions i delta, el comiat d'aquesta ruta es fa, de manera informal, al Parc Nou que hi ha a poca distància del mirador. Amb gairebé 15 hectàrees, escolars, veïns i botànics profans poden contemplar infinitat d'espècies de plantes. No obstant això, allunyant-se de les dades científiques, també s'hi pot passejar, seure o fins i tot fer un mos, mentre el temps sembla que passa una mica més lent. Mentrestant, a només uns metres, l'activitat frenètica de l'àrea metropolitana no s'atura.
Vila 
30 min
16,3 km
1 
21/III/2010 a les 17:30
CCC
La divisió del riu Llobregat esmentada abans serveix al NOMENCAT per partir el municipi en dues entitats de població totalment artificials que agrupen diversos nuclis de població, entre ells Abrera. Aquesta divisió es deu probablement a la dificultat d'assignar els edificis aïllats del municipi que constitueixen el disseminat a un nucli de població o un altre. Amb aquesta separació per a usos purament estadístics, el municipi queda en: 
La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat
El camí que porta al centre del nucli ofereix la possibilitat d'anar a un pàrquing. Aquest pàrquing està sense asfaltar i en el moment d'arribar-hi una munió de gallines pren la prioritat de pas. En el temps d'agafar la càmera i fer la fotografia totes han marxat llevat d'una, que s'entreté xafardejant si hi ha alguna cosa per menjar.
· Can Batlle, Can Rovira, el Lledoner, els Pinars, la Pinetella, la Solana, la Soleia I, la Soleia II, les Bassioles, Penya Forcada, Selva Negra, Vall del Sol i Vallirana Parc són urbanitzacions. 
Dels més de 400 municipis visitats, al blog trobareu
